GERARD RECASENS
Vagi per endavant que, més enllà d’algunes col·laboracions periòdiques, no formo part del projecte periodístic del Torredembarra Actualitat. Però avui vull començar amb una lloança a aquest mitjà… ja veuran per què. Ja fa més de tres anys que el diari que tenen entre mans surt mensualment al carrer. Ni una pandèmia ha pogut impedir la consolidació d’aquest projecte periodístic, que ja és un referent informatiu a Torredembarra i al Baix Gaià. Un mitjà necessari, amb la informació i el rigor com a bandera, que en aquest breu període de temps s’ha guanyat la confiança de torrencs i baixgaianencs.
Però a tomb de què, tanta lloança? Ho confesso: cap elogi no és gratuït, i aquest tampoc. Fa temps que hi penso i crec que és el moment de llençar la idea, des d’aquestes línies tan ben situades, a la pàgina 2 del diari. El Torredembarra Actualitat, que en aquests tres anys d’existència ha estat capaç d’organitzar actes al carrer i un exitós concurs de narrativa curta, ha de recuperar un acte que feia poble i que va perdre’s massa aviat: parlo del Torrenc de l’Any.
El guardó, que organitzava l’extint Diari de la Torre, l’essència del qual ha recollit aquest mitjà, era un d’aquells esdeveniments que tanta falta ens fa. Un acte d’amor propi, de reconeixement social a la nostra bona gent. Un acte de mirar-nos el melic i que, més enllà de les veus que —“nyi-nyi-nyi-nyi”— entonen constantment la crítica i només veuen defectes, ens recorda que aquí, a la Torre, tenim veïns i entitats —també es premiava l’entitat de l’any— que ens fan sentir orgullosos de ser d’on som.
Tenim un poble cada cop més gran i la nostra gent és cada dia més i més diversa. Alhora, ens coneixem menys… i encara menys ens reconeixem. Toca extrapolar encerts com la Nit de l’Esport al global de la societat torrenca. Toca recuperar l’Escarabat d’Or i toca, sobretot, donar-nos actes com aquest, que cohesionin la Torre, que cusin la seva societat i que uneixin la seva gent; la nostra gent. Que el Torredembarra Actualitat reculli el guant!
