JORDI SALVAT
Quan era petit i estudiava al Col·legi Antoni Roig m’impressionava aquell enorme retrat en blanc i negre d’un home seriós. Estava situat a prop de la sala de professors. Ens deien que era el fundador de l’escola i, quan preguntaves a casa, t’explicaven que era un home que es va fer ric a Cuba traficant amb esclaus i que estava sepultat al terra al cementiri de Torredembarra perquè tothom el trepitgés i purgar d’aquesta manera el seu fosc passat com a negrer. Ni una cosa ni l’altra. La memòria popular al voltant de les desenes de torrencs que van anar a Amèrica com Antoni Roig i Copons creava sovint el que ara qualifiquem de fake news, històries mig falses o falses del tot que acaben esdevenint veritat per repetició.
El llibre que ha publicat Josep Bargalló amb el títol De Torredembarra a Amèrica (1739-1914) 602 històries és una obra necessària des de fa temps per a Torredembarra. Recopilar biografies de més de sis centenars de torrencs i torrenques i fer-ho amb una documentació exhaustiva és una feina que ocupa una vida o una gran part d’ella, fruit d’una passió. En el primer capítol del seu llibre anterior, Les set vides de Pere Romeu. Indians, modernistes i sportsmen, Bargalló ja ens permetia fer un llarg tast de part d’aquesta documentació que havia recollit. Però ara en arriba l’obra definitiva. O gairebé definitiva, perquè en la presentació del llibre el setembre passat ja avançava que li anava arribant informació sobre nous indians torrencs que no apareixien al llibre.
Un dels grans mèrits del llibre és que la seva lectura no és farragosa. Es podria haver convertit en un verdader suplici, una corrua de noms i cognoms, de trajectòries vitals massa semblants, capítols repetitius i ganes d’arribar al final. Doncs no. El llibre està estructurat en capítols curts, píndoles que van entrant molt bé amb tocs d’humor o almenys sorneguers que creen una complicitat entre autor i lector. Biografies interconnectades, de comerciants, negrers, polítics, científics o militars, que van desfilant per escenaris com l’Havana, Matanzas, Campeche, Santo Domingo o Nova Orleans. Els Güell, Badia, Roig o Borràs s’alternen amb altres cognoms menys coneguts per testimniar la forta empremta torrenca en més de dos segles d’història americana i també catalana.
