Festa Major, el primer impacte!

ALBERT SANFELIU RODRÍGUEZ

Només hi ha una primera ocasió, suficient amb breus segons per percebre l’energia d’una persona, inclús d’un territori i bategar compassadament amb una perfecta topofília. És el que em va succeir amb Torredembarra quan vaig instal·lar-me al desembre de 2019. He anat fent capbussades socioculturals, però mancava la Festa Major de Santa Rosalia lliure d’encotillament sanitari per descobrir les seves emocions.

Les parelles amb canalla per tot arreu són un bon termòmetre de salut social. És notori que el repartiment de la cura als infants ha evolucionat, però encara es percep que les tasques invisibles i de major pes emocional continuen tenint a les dones, als seus cossos i al seu temps com a únics responsables. No és suficient amb homes presents, cal corresponsabilitat!.

Entranyable el “Pregó de la UDT” tot celebrant el seu centenari. Quina meravella treure el cap per una història de voluntats continuades. Haurem d’esforçar-nos (agents de la comunicació, càrrecs electes, etc.) amb urgència en incorporar/ampliar el llenguatge inclusiu i no sexista. No tot comença i acaba en dir: “torrencs i torrenques”. La paraula construeix el relat, anem amb compte!.

Cada dia un tast. Tan bon punt em vaig trobar al Ball de Diables amb una atracció forassenyada, com resseguint la Desvetlla dels Gegants taral·lejant càntics verbeneros, perdent un xic la vergonya.

I de sobte una nit humida, un glop de frescor! L’escena acurada del “Ball dels Malcasats”. Quin encert recuperar una tradició del s. XIX amb la crítica de la quotidianitat i accions del govern municipal. “Quant més t’observo, millor et comportes” – opinava Jeremy Bentham. Generar somriures mereix tot el respecte, però no cal un humor molts cops “fal·locèntric”. El pretext de “la rialla de tota la vida” no ajuda a construir una societat lliure d’estereotips.

Cada nit polifònics ritmes per diferents ànimes, amb la novetat del “Punt Lila”, perfecte!. Llàstima però, que es continuï errant amb el focus i que el missatge únic i paternalista sigui: “tranquil·la caputxeta et defendrem del llop”. Una política de Prevenció/Educació amb majúscules en Violències Masclistes és la que interpel·la al llop i no col·loca a les dones només al clixé de víctimes. Les dones no són vulnerables, són vulnerades.

Més enllà de penjar cartel·les amb l’eslògan “NO a les Violències Masclistes”. El canvi per fer front al Patriarcat i totes les seves derivades, s’ha de treballar amb el compromís tant de qui ens governa com dels diferents agents socials. “Les idees, es tenen, en les creences, s’està” – encunyava Ortega y Gasset.

El veritable esclafit el vaig viure amb els “Nois de la Torre” i el seu 3 de 7. La vibració acompanyant l’enxaneta va culminar amb la bellesa d’un instant en fer l’aleta. De cap a peus et sents desbordat i trenques el silenci…-Wunderbar!! Wie schön!!- intercanvio amb un matrimoni alemany. Per cert… “Nois de la Torre”, veient la participació vital de dones a la colla potser cal pensar un altre nom?

Viure a la Torre és l’encert més gran dels darrers anys. Ara ja puc dir amb orgull: “Visca la Festa Major i la bona gent que la fa possible!!”. Salut i seguim…

Share This