L’Antropocè i la costa d’Altafulla

ANNA PLAZA

Fa una vintena d’anys que el Nobel de Química, Paul Crutzen va utilitzar, per primera vegada, el terme Antropocè. Amb ell volia designar una nova era geològica condicionada per l’activitat humana. El seu inici seria la Revolució Industrial i l’ús ingent de combustibles fòssils, que ens han conduït a l’escalfament global. D’altres especialistes van més enllà i apunten que la humanitat hauria començat a alterar el planeta al Neolític, amb l’inici de l’agricultura i la ramaderia.

Encara no hi ha un consens total sobre si l’Antropocè es pot considerar realment una nova era geològica, però del que ja no hi ha dubte, per l’allau d’evidències existents, és de l’impacte de l’activitat humana en el Sistema Terra. Els registres de temperatures mostren un increment sostingut i accelerat. També puja el nivell i la temperatura del mar i una atmosfera i unes aigües més càlides proporcionen més energia potencial a les tempestes. Al llibre “El cambio climático en la historia de la humanidad”, Benjamin Lieberman i Elisabeth Gordon exposen com en els darrers anys s’ha incrementat la freqüència de successos seculars. És a dir, aquells temibles temporals que abans només es veien un cop cada cent anys, sovintegen cada cop més.

Al Baix Gaià en tenim uns quants exemples recents. A Torredembarra, el temporal Glòria va fer arribar l’aigua de mar fins a les portes de l’església de Sant Joan. I enguany, la llevantada sostinguda d’abril s’ha endut bona part de la platja d’Altafulla i de retruc el govern de l’EINA. L’Alternativa va ser bel·ligerant i implacable: s’havia de salvar la platja! Però passats més de dos mesos, la degradació del litoral altafullenc persisteix. Les aportacions de sorra només són un pedaç i s’ha demostrat que cal buscar solucions estructurals, si és que n’hi ha. La direcció provincial de Costes farà un estudi per analitzar les dinàmiques del litoral i el per què de la brutal degradació d’algunes platges tarragonines, com la d’Altafulla o Roda. Però hem de començar a sospesar la possibilitat que potser no n’hi haurà de solució. Que el nostre litoral ha emprès un camí sense retorn, que canviarà de fesomia i que el que ens hem de plantejar és com ens hi adaptem.

Share This