Escassetat de matèries primeres i subministraments: tendències a llarg termini

DAVID VENDRELL

Fa ja unes quantes dècades ens hem acostumat a viure en una societat global absolutament interdependent. Durant les passades dècades això s’ha traduït en un creixement global inèdit, en una reducció mitjana de la pobresa inèdita ( tot i que encara n’hi ha molta, massa…) i en una economia global amb uns preus relativament controlats gràcies precisament a l’esmentada interacció global.

La tendència ara d’aquesta interacció pel que fa als preus, es capgira una mica i els empeny a l’alça, bàsicament degut a:

a) Molts països emergents beneficiats del creixement anterior disposen ja d’una societat amb una classe mitjana apreciable i que requereix consum, energia i matèries primeres pràcticament a nivell occidental

b) El planeta i els seus recursos fins ara no estaven establerts per a sufragar aquesta demanda. Ni ho estaran a curt termini

c) Els països emergents, tradicionalment exportadors a preus baixos, cada vegada exporten menys i/o més car, degut precisament a la seva demanda interna, la qual lògicament prioritzen. A més, la demanda externa els hi escalfa també els preus, ja que no se satisfà en la mateixa mesura que els anys anteriors.

d) La creació d’energia degut al creixement passat no estava establerta per a sufragar la present demanda, suma del món occidental i emergent. Ni ho estarà.

e) El creixement demogràfic planetari de moment és imparable.

f) La pandèmia ha fet de catalitzador en l’alentiment de molts processos comercials i d’intercanvi. Reducció de fluxe comercial equival a encariment de preus.

A l’efecte en la inflació del creixement econòmic passat per factors dels països emergents, cal sumar-hi les nous factors propis del món occidental amb noves tendències actuals :

  1. Lluny d’estalviar energia, seguim consumint la mateixa. A més, aquesta energia es pretén que sigui verda, sostenible i ecològica. Això és més car del que fins ara consumiem. Més ben dit, no és cap pagament, és una inversió excel·lent a llarg termini per les nostres futures generacions. Peró ens cal gratar-nos la butxaca a nosaltres i aguantar ara certa pressió en el preu de l’energia….i per extensió…en el preu de TOT.
  2. El món “occidental” es va ampliant, dècada rera dècada…molt aviat serà (afortunadament) la majoria del món…tindrà per tant molta demanda que pressionarà en preus i en escassetat. Ja no som europeus ni americans els únics que consumim. Ja no som europeus ni nord-americans el “món occidental”. Ni ho tornarem a ser.
  3. D’altra banda, a l’increment de deute públic perpetu, tant estès arreu, li escauen perfectament uns quants anyets d’inflació. Amb això no estic dient que des dels poders públics s’afavoreixi la inflació, evidentment que s’hi treballarà per a reduir-la; simplement dic que aquest treball no estarà dins dels més prioritaris, cosa que també empenta amunt els preus. Començant per USA i acabant pels bons del BCE, en creixement constant.
Share This