CARTES DELS LECTORS l Els gats de carrer de la Torre no poden estar tranquils

CARME S.

Soc  una  veïna  de  Torredembarra,  molt  amant  dels  animals,  sobretot  dels  gats,  i  sempre  he  estat  vinculada amb les associacions del poble, ajudant en tot el que he pogut, fins a dia d’avui. Amb aquest  escrit, voldria expressar el meu mal estar i dolor, davant uns fets que han tingut lloc al nostre poble,  amb una gateta del carrer, la Mixi.

Farà més o menys de dos mesos una petita gata feral va caure en un petit pou d’unes obres de davant casa  meva i on s’hi va estar uns 15 dies aproximadament. No sé com va aconseguir sortir, però en va sortir deshidratada i mal nodrida. A partir de llavors em vaig fer càrrec d’alimentar-la dos cops al dia. Al cap  d’un temps, i per si no fos suficient patiment, la van atacar, presentant ferides al coll. També em vaig  fer  càrrec  de  les cures  amb  antibiòtic  i  desinfectant. Amb el  temps  les  dos  ens  vàrem  agafar  molta estima,  fins  al  punt  que  ja  es  deixava  acaronar  per  mi.  Així  que  amb  vistes  de  quedar-me’  la,  si  no representava cap risc per al meu gat de casa, vaig demanar ajuda al President de Torrecat, amb el qual ja ens coneixíem.

La meva sorpresa va ser, que quan la van portar al veterinari, va ser directament per sacrificar-la, fet que em vaig haver d’assabentar de retruc per altres vies, no pas perquè ells m’informessin de res. Sense cap analítica, ni cap revisió veterinària, la sentència per l’aspecte de l’animal, va ser de mort. La petita Mixi, que  havia guanyat  pes,  que  havia guanyat  en  confiança i   que  tenia una petita oportunitat  de viure uns anys en una llar, va ser sentenciada per ser gata feral i per el seu aspecte.

Els  gats  ferals  senyor  President  de  Torrecat,  encara  que  malalts  o  esparracats,  mereixen  atenció  mèdica i cures, no una mort directa. Els gats ferals mereixen tota oportunitat de vida i d’amor.

Hemeroteca

Tweets recents

Share This