Fogueres

ANNA RIUS

La revetlla de Sant Joan és el tret de sortida de l’estiu. Temps enrere, a la Torre, era una cita amb els veïns. La canalla ens estàvem setmanes recollint “trastos” vells per les cases, en les empescàvem per treure algunes monedes per comprar petards i, sobretot, custodiàvem la nostra foguera de les mans incendiàries i perverses d’altres veïns que ens reüllaven, piròmans gelosos incapaços de suportar una foguera millor que la seva. Però més enllà de les rivalitats endèmiques, la nit del 23 la cita era amb veïns i veïnes; amb ells vèiem cremar la foguera, tiràvem petards, menjàvem, bevíem, rèiem i donàvem per encetat el sempre prometedor estiu.

Sant Joan es convertia en una unió i reunió veïnal on tothom tenia un paper i tothom s’hi sentia vinculat, encara que fos per tenir l’aigua a punt per aturar un possible descontrol del foc. Ja fa anys que això ha desaparegut i trobo que hi hem perdut tots. L’única foguera del poble és a Baix a Mar (enguany, quasi clandestina), però ja no la fa la canalla, sinó l’Ajuntament. Aquella nit és gairebé impossible caminar pel barri i la festa és tan multitudinària que costa trobar-hi coneguts.

Potser valdria la pena deixar de prohibir la diversificació de fogueres i promocionar-les, per retornar la festa als carrers de tot el poble, tenir una estona per a la gent més propera. Teixir, cohesionar, en comptes de desfilar. Celebrar als nostres carrers, a tots, amb la gent de sempre i amb els que acaben arribar. Perquè… els carrers seran sempre nostres, no?

El tiempo - Tutiempo.net

El darrer vídeo

VÍDEO l Entrevistem Santi Segalà, cap de l’àrea de Predicció Meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This