Tornarem

ISAURA VALLE

Ja fa un any. Pràcticament no ens n’hem adonat i ja han passat 365 dies d’ençà que tot aquest malson va començar. Cap de nosaltres s’ho imaginava. La malaltia que fins aleshores vèiem com un fet llunyà arribava per quedar-se i a temps indefinit. La població, entre incrèdula i espantada, ens refugiàvem a casa després de buidar les estanteries dels supermercats. Els carrers de Torredembarra, del país i de mig món s’aturaven mentre el silenci i la incertesa passaven a regnar el nostre dia a dia en una vida que, encara avui, segueix a mitges.

Durant aquells dies, vam acostumar-nos a les videotrucades i a les classes online, a fer reptes virals, veure moltes sèries, fer esport i creure’ns cuiners per haver fet pa o pastissos. Les hores passaven i els dies es feien cada vegada més llargs i van ser molts els veïns que van començar a guarnir els balcons i carrers. De fet, en alguns casos fins i tot van passar tardes jugant al bingo. Gaudint de la companyia del veïnat i fent temps fins a la cita de les vuit. Els carrers de la Torre bategaven en aplaudiments sincers cap als que estaven en primera línia de batalla. I, seguidament, dansaven i cantaven a ritme de Resistiré, Tusa i moltes altres. És més, a càrrec de la policia, en diverses ocasions, també hi havia lloc per felicitar l’aniversari als més menuts de casa.

Durant aquells dies vam veure i viure el poble com mai abans. De fet, encara el veiem mig apagat. Que estrany que es fa passejar pel carrer Nou i veure tants negocis tancats, haver viscut un febrer sense rua i festa de Carnaval, creuar-se amb coneguts i només veure’ls els ulls o no poder anar a la plaça dels Bars i estar-s’hi fins a les tantes amb els amics. Simplement, que estrany es fa portar un any sense poder gaudir de la Torre i de la vida com sempre havíem fet.

El darrer vídeo

ENTREVISTA l Josep Bargalló, exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This