No tot ha sigut dolent

VIVIAN SEGURANA

Estic segura que com jo moltes i molts de vosaltres vau imaginar la passada nit de Cap d’Any com havia estat l’anterior. Jo la recordo molt bé: vaig riure, vaig ballar i vaig brindar abraçada a la meva gent. Enguany ha estat una nit més intima per a tothom, amb somriures i abraçades també, però llunyanes.

El 2020 ha estat un any que voldríem no haver viscut. Hem perdut persones, negocis, vida social i llibertat. Tanmateix hem après a valorar més el que tenim, hem après que la felicitat està feta de coses senzilles i que les distàncies poden unir.

Em ve al cap la roba estesa a la Baixada de Sant Antoni, durant el confinament la veia a través de fotografies penjades al Facebook. Imaginava a l’Anna, a la Janet i al Gibert cosint finestres i balcons amb el veïnat. Imaginava que devia haver estat un dia molt divertit.

El 2020 ha estat un any en què hem fet vida als balcons, els hem convertit en l’hora del vermut, en pistes de ball o en el punt de trobada on fer la xerrada amb els veïns i les veïnes.

El 2020 hem après que, tot i la distància, podem fer moltes coses juntes. Sense sortir del terrat hem assistit a casaments, hem cantat l’aniversari feliç, hem practicat ioga amb les veïnes i ens hem quedat en silenci escoltant els alumnes de l’Escola de Música assajar. Confinades i distanciades, juntes hem ballat Al país dels segons i ens hem conegut millor. Els moments que hem compartit des del balcó seran sempre un record per a tots, però no amb un mig somriure com diu la cançó, sinó amb un somriure dels grans.

Hemeroteca

Tweets recents

Share This