OPINIÓ l El somriure de Torredembarra

VIVIAN SEGURANA

Quan el Jordi em va proposar d’escriure un article sobre Torredembarra em van venir al cap tot de somriures dels que jo anomeno “somriures de la Torre”, potser perquè ja fa massa dies que no els veig i el poble no és el mateix sense ells.

Els he buscat per tot arreu, els he buscat a la platja ben d’hora al matí quan només el veïnat camina a la vora del mar. Enguany, però, com va dir l’Aleix Figueras en el seu article del mes passat, els somriures han quedat emmascarats. Així doncs, els he hagut d’imaginar; he buscat entre els records i he vist el somriure de la Remei asseguda a la terrassa del Xaloquell fotografiant el paisatge i el de l’Anna Maria sobre la sorra observant l’horitzó. He esperat que les botigues obrissin i tot pujant pel carrer Lleida m’he aturat davant l’aparador de la floristeria on l’Ignasi i la Pepi sempre et reben somrient. He passat per la plaça dels Bars i he vist el somriure de l’Àngels saludant-me mentre passejava amb la Cori. Al carrer Ample ja entonava el somriure del Jordi cantant-nos les seves cançons des del terrat. A ca l’Aurèlia sempre n’he trobat. Baixant per Garrofers he vist el somriure del Fifo enraonant davant del micròfon. A Pere Badia el de la Rosa Maria m’hi ha acompanyat fins a la plaça de les Monges, on l’aplec omplia la rotllana de somriures. He vist el somriure de la mare fent curts i llargs i el del Josep comptant els passos. El de la Rosa Castro hi era entre el públic. He enraonat amb el somriure de l’Eloi, que venia de comprar amb el seu carretó, i he recordat amb nostàlgia el somriure de la Maria Rosa Wennberg a la cantonada de l’avinguda Catalunya.

He tancat els ulls i he vist de nou el somriure de la gent omplint de vida el poble.

El tiempo - Tutiempo.net

El darrer vídeo

ENTREVISTA l Josep Bargalló, exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This