Un estiu diferent

LAURA CASAS

Serà una mica com els d’abans, aquest estiu. Arribaran menys turistes, hi haurà més distància entre tovallola i tovallola i podrem aparcar amb més comoditat a l’entorn de Baix a Mar. Ni tot és blanc ni tot és negre: l’economia patirà, però potser tindrem l’oportunitat d’assaborir tot el que tenim d’una manera més relaxada, de recuperar un espai que cedim als visitants quan el termòmetre comença a escalar. Penso en els estius que eren meus i que ja no tornaran.

Llavors, els amics revifaven amb la calor. Del cel, a les hores centrals de sol i mar, queien tot de pilotes Nivea i ningú es feia preguntes. Parlo de la Torredembarra del Rècord Guinness i que a mi em va agafar amb 8 anyets acabats de fer. O de la Roca Foradada quan encara engolia aigua. Però també dels locals nocturns d’un Port Esportiu que coneixíem amb més detall que les nostres habitacions d’adolescents. I tu, ho recordes?

El paisatge d’aquella Torredembarra que ara enyoro té un to sípia, i és fruit de la nostàlgia. Sort que encara hi ha parades al camí que em recorden que soc jo la que avanço i em cremo més ràpid. L’àvia ens manava i la meva cosina i jo complíem ordres. Ens encantava anar a comprar per aquell rampell de responsabilitat que ens recorria el cos quan arribàvem a casa i la Reme passava llista. Que si avui la carn a l’Esther, però la llonganissa al Casas, i de pas agafeu les mongetes i les patates al Bolesa, que al Ramon i a la Maria avui els arriben més tard. Ah! I no oblideu la recepta de l’avi, que a la Cogul ja ho controlen. Hi ha llocs que ja no hi són però que encara perduren. La gasosa va deixar de ser de les de reomplir quan la Carmen va tancar la bodega del carrer San Clemente.

No tornaran aquells passejos, no exactament, perquè érem més innocents, no teníem ni una desena part de les preocupacions que tenim ara i complíem unes ordres que ara ja no ens arriben, tot i que m’esforci per escoltar el silenci per si et dona per encarregar-nos la comanda, iaia.

Els meus millors estius ja no tornaran. I no podré culpar el coronavirus.

Hemeroteca

Tweets recents

Share This