Emmascarats

JORDI SALVAT

Quan surto al carrer en aquest temps de coronavirus observo persones que van equipades amb mascareta i guants i altres que ni una cosa ni l’altra, amb una gradació entremig molt variada, que inclou individus que porten la mascareta a la barbeta. Són gent gran i joves, homes i dones, alguns ben vestits i altres no tant. No hi cap patró en l’ús o no de mesures de protecció contra la Covid-19. Em pregunto sovint quina és la raó de prendre la decisió de sortir al carrer protegit o a pèl. Estan ben informats? És una decisió meditada? És un tema econòmic?

Des de l’inici de la pandèmia, les recomanacions i instruccions des de les administracions han estat poc clares, per no dir erràtiques. A això, hi sumem experts amb opinions sovint diverses que van traient el cap als mitjans de comunicació. Un exemple. Fa unes setmanes ens feien sortir amb guants i fa uns dies ens repeteixen que són un cau de porqueria i font potencial de contagi. Ara que els hem pogut comprar. Una missió per cert gens fàcil.

En el meu cas, m’he construït el meu patró de comportament quan travesso la porta de casa meva, intentant destriar el gra de la palla d’aquesta infoxicació que fa setmanes que patim. M’equipo amb mascareta i guants quan vaig a comprar i em moc per espais tancats i oberts amb afluència important de gent. Quan passejo per espais més oberts o vaig a córrer, surto sense mascareta ni guants o em guardo la mascareta a la butxaca. I m’equipo de sentit comú, que sovint es troba a faltar per carrers i places de la Torre. I molt de sabó quan torno a casa. No crec que sigui ni la millor ni la pitjor recepta per evitar agafar el Covid-19, però m’hi sento còmode mentre “els de dalt” no unifiquin criteris i deixin de marejar-nos.

El darrer video

VÍDEO l Demostració de la màquina que desinfecta amb ozó de la Covid-19 de l’empresa Beach Trotters a la platja de Torredembarra

Hemeroteca

Tweets recents

Share This