Catalunya, al marge de la propera crisi?

DAVID VENDRELL / Enginyer de camins i empresari

Una futura crisi econòmica es troba a punt d’afectar l’Estat espanyol, segons les alertes emeses darrerament per alguns mitjans econòmics. Suposadament, indicadors avançats com un augment de l’atur, afluixada de l’activitat, patiment de les finances públiques, etc., ja reflecteixen que aquesta crisi a curt termini, afectant tota l’economia productiva al llarg del proper 2020.

El debat també va sovintejar durant la campanya electoral de les eleccions del 10N, en la qual alguns partits de l’oposició la donaven per feta, anunciant-la a tort i a dret, mentre el partit de govern la negava amb convicció. Però, què diuen tècnicament els indicadors econòmics respecte a l’economia catalana?

Per analitzar el sistema econòmic català, prou diferent (afortunadament) en estructura, fluxos financers, organització i tipus d’activitat en comparació a l’economia espanyola, només cal revisar sector per sector tota l’economia.

En primer lloc, el sector turístic, clau per la balança per compte corrent, ha seguit creixent aquest estiu i el flux de turistes ha augmentat. Fins i tot més encara en la proporció de turistes estrangers, apreciats aportadors de divises. A dia d’avui, no hi ha cap raó diferent a anys anteriors, ni d’origen intern ni de geopolítica externa, que permeti pensar que l’any 2020 no serà com a mínim igual a aquest 2019.

Les vendes del comerç (botigues, hípers etc.) i del sector serveis en general, clau pel consum intern, romanen positives mes rera mes i en ascens respecte l’any passat. Referent al teixit industrial català, mostra algun tret de refredament, com la matriculació de vehicles, però les comandes al sector augmenten i l’activitat i l’IPI en general no registren cap tendència a la baixa. L’atur, on segur que el lector ha sentit “campanes” dient que s’està frenant i altres alarmismes, a Catalunya creix en positiu i el nombre d’afiliacions també; cada cop treballa més gent, cada cop més gent participa de més consum i de més impostos.

Exportacions: les dades mensuals són clares: pugen mes rera mes de manera constant. Les empreses catalanes, acostumades a haver-se de buscar la vida des que es van quedar tirades el 2010 amb la (aquesta sí) crisi sense precedents d’aleshores, segueixen operant amb la resta del món i mantenint el seu volum de negoci exterior. No hi ha cap indici que això deixi de ser així, ans al contrari, ja que Alemanya i altres països de l’entorn han tocat fons i poden estar recuperant la seva producció.

Les opinions fermes en economia sempre són arriscades ( never say ever ), però si em permeteu de prendre el risc i donar-vos la meva humil opinió, crec que si, que podem tenir una certa tranquil·litat que l’economia de casa nostra esguarda aquest any 2020 amb una mica (només un mica, eh?) d’optimisme i que no tenim motius a dia d’avui, per patir gaire a curt termini, independentment del que sentiu en algunes televisions i alguns diaris.

El darrer video

El pagès torrenc Daniel Rovira, un dels protagonistes del vídeo que ha fet el Departament d’Agricultura

Hemeroteca

Tweets recents

Share This