MARC PÉREZ
El CEVOL Torredembarra és un dels clubs que més ha crescut en els últims anys al Baix Gaià. Pel que fa a nombre de llicències, clar, perquè si mirem els mèrits esportius, és el que ha progressat a la demarcació del Camp de Tarragona. El primer equip s’ha consolidat a la Superlliga 2, mentre que el femení disputa –i lidera- actualment la fase d’ascens a Primera Catalana amb opcions clares de pujar de forma directa.
Que els primers es mantinguin a la segona categoria estatal, i que les segones continuïn escalant divisions depèn de diversos factors. El primer és econòmic, sobretot en el cas dels nois pels elevats costos que exigeix la RFEV. L’altre, i ja en un pla general, és la capacitat per nodrir ambdós equips de jugadors i jugadores ben formats i amb talent.
Una base potent
En aquest punt, és imperatiu comptar amb una base potent. I aquí enllacem amb el tema de les llicències que comentàvem en el primer paràgraf. L’augment significatiu dels darrers temps ha permès, sobretot, potenciar els equips masculins en un esport que històricament ha estat predominat per les noies.
Segons l’última actualització feta pel Consell Català de l’Esport el 3 de març de 2023, el voleibol té 10.848 llicències, de les quals 7.768 corresponen a les noies i les 3.080 restants als nois. La diferència és gran, tot i que si es fa una mirada a cada club, les xifres s’equilibren.
Com explica un dels coordinadors de l’entitat, Òscar Aliseda, captar jugadors era l’assignatura pendent “perquè es decanten pel futbol o el bàsquet”. A poc a poc ho estan resolent gràcies a la reputació que s’han guanyat com a formadors, i també a altres factors externs com l’anime ‘Haikyu!’. La sèrie, una de les que es pot veure en el flamant ‘SX3’, el nou Super3, “ha fet que molts nois hagin provat el voleibol”, argumenta Aliseda.
L’obra d’Haruichi Furudate ha contribuït al fet que el CEVOL Torredembarra compti actualment amb cinc equips masculins, a banda del primer equip: un Sènior ‘B’, un Cadet, dos Infantils, i un Aleví. En total són 83 jugadors, del total de 188 que formen la institució si comptem les 105 jugadores. La xifra representa més del doble dels esportistes que registrava el curs 2019-2020, el que va quedar aturat per la pandèmia. I aquí cal ressaltar la feina de captació a les escoles i instituts al tornar de la pandèmia; una feina que, evidentment, ha donat els seus fruits.
Es tracta d’una situació generalitzada a Catalunya, com ho demostra el fet que “ara hi hagi dues divisions en la branca masculina”, apunta Aliseda, qui també assenyala que succeeix el mateix en altres comunitats autònomes de l’Estat. Cal dir, però, que el creixement del voleibol masculí en cap cas ha frenat el del femení, i prova d’això és que “som dels esports que més llicències tenen en l’àmbit estatal, i això fa 10 anys era impensable”.
Un club sense sostre
L’evolució que ha experimentat aquest esport a Catalunya, la demarcació de Tarragona, i concretament a Torredembarra en els últims anys, fa que sigui quasi obligat pensar en què l’entitat creixerà més. També s’afegeix un altre motiu; és l’única que es dedica al voleibol en la subcomarca. Això fa que qualsevol persona que hi vulgui jugar, o com a mínim provar-lo, sigui de la Torre o de qualsevol altre poble del voltant, s’enfili cap al Pavelló Sant Jordi.
Sobre el fet de mantenir la línia progressiva a curt-mitjà termini, Òscar Aliseda assegura que “preferim evitar parlar d’un sostre, perquè les persones que dirigim el club som amants del voleibol i ens agrada fer-lo créixer”. Paral·lelament, reconeix que cada vegada “és més complicat mantenir a tota la gent que tenim”, tant a escala “econòmica” com “logística”.
Com més jugadors i jugadores hi ha, més material cal comprar i més entrenadors, als quals s’ha de remunerar a canvi del temps que hi dediquen, cal tenir en plantilla. Quant a les instal·lacions, els entrenaments es duen a terme al Sant Jordi i als Caus, espais que comparteixen amb més clubs esportius del municipi.
Cap de les dues coses, però, són un obstacle perquè els responsables del CEVOL Torredembarra refusin a les ambicions que tenen, moguts per la passió que senten per l’esport que els uneix. Estan acostumats a “buscar alternatives i recursos per continuar creixent en quantitat i en qualitat”, relata Aliseda, qui té ben clar que els resultats són un mitjà, i en cap cas una fi, per construir el futur del club.
Foto: La branca masculina ha crescut significativament i actualment hi juguen 83 nois / JOAN CASAS
