ENTREVISTA l Antonio Montserrat (UD Torredembarra): “El més important és mantenir la vinculació de la gent amb el club i que el dissabte vinguin al camp”

JORDI SALVAT – Torredembarra, 20/10/2022

La Unió Deportiva Torredembarra celebra enguany el seus primers cent anys d’història. Parlem amb el seu president, Antonio Montserrat Figueras (Torredembarra, 1962), del moment actual d’aquest club ja centenari i del futur d’una entitat que ens té acostumats a pujades i baixades en la seva llarga història. Montserrat, que és president des del juliol de 2020, ens convida a assistir als partits de les diferents categories del club blanc-i-blau. El primer equip juga els dissabtes a la tarda i l’entrada és lliure.

Com arriba la UDT al seu primer centenari?

Quan em vaig incorporar fa quatre a la junta que presidia el Joan Carles Infantes ens trobàvem en un moment baix com a club. Veníem de perdre categories, el futbol base havia fet una baixada considerable i vam entendre que era el moment de dedicar-hi un cert temps. Ho hem fet i, encara que es pot millorar, hem aconseguit recuperar una bona part d’aquest futbol base que hi havia a Torredembarra i estabilitzar els equips que competeixen en aquests moments. Estem en un moment òptim.

El primer equip va estar a punt de pujar a Segona Catalana la temporada passada.

Al final de la temporada crec que ens va poder la pressió o els nervis per tenir-ho tan a prop i se’ns va escapar la possibilitat de pujar de categoria. Es va fer una molt bona temporada. Vam aconseguir guanyar 16 partits seguits i això no és habitual.

Enguany hi ha l’aspiració de tornar a lluitar per l’ascens?

L’aspiració hi és. No hem començat bé, potser perquè els jugadors s’han vist com a obligats a guanyar després del que va passar la temporada passada. I l’obligació de guanyar no és bona companya per jugar a futbol. Tenim equip per estar a dalt i lluitar fins el final i, qui sap, poder fer el pas per pujar.

El partit que no va saber greu va ser perdre per 0-7 contra el Nàstic en el partit de celebració del Centenari.

La setmana anterior havíem fet un partit també amistós de Festa Major, reprenent aquell compromís de fer un partit per Santa Rosalia. Va ser l’inici des actes del centenari amb un enfrontament de la UDT contra una selecció del Baix Gaià, amb unes samarretes commemoratives. També vam fer el Pregó de la Festa Major, que va ser un detall de l’Ajuntament i va sortir molt bé. El Nàstic era el primer equip amb qui va jugar la UDT el 2022 i vam pensar que havíem d’intentar tornar a jugar aquest partit cent anys després. He d’agrair públicament al Nàstic que, des del primer dia que em vaig posar en contacte amb ells, van ser tot facilitats per poder buscar un dia. Va venir la plantilla sencera del Nàstic, encara que tots els jugadors del primer equip no van jugar.

Quins actes previstos més tenen per la celebració d’aquest Centenari?

Tenim en marxa la realització d’un audiovisual de 20 o 25 minuts recollint una sèrie de personatges del poble que tenen coses a dir sobre la història del club. La idea és per Nadal poder estrenar-lo. Fora d’això el club tampoc té pressupost i mitjans per fer més coses. D’acord amb l’Ajuntament buscarem un lloc per fer la presentació de l’audiovisual.

Parlant de números, com es finança un club com la UD Torredembarra?

La part del futbol base amb unes quotes que paguen les famílies. Tenim la subvenció de l’Ajuntament, que és important. I la gent que estem a la junta ens espavilem al llarg de la temporada a buscar col·laboració econòmica per al projecte.

Quants socis són? Quantes persones venen al camp cada dissabte?

Aquesta última temporada hi hagut partits que el camp feia goig de veure. La massa social actualment és anecdòtica. Més enllà de la gent de la junta hem aconseguit una sèrie de gent que sempre a estat vinculada amb la UDT continuïn. Hem intentat abaixar les quotes i ara costa 25 o 30 euros a l’any, però no és representatiu. Potser hi ha una cinquantena de socis. És més important mantenir la vinculació de la gent que el dissabte i el diumenge venen al camp i que no es vagi tan desangelat. L’avantatge de jugar a Tercera Catalana és que els equips són propers, desperten interès i mouen gent. L’Arboç va portar dos autocars en el partit decisiu de la temporada passada. Una categoria superior és més interessant esportivament, però amb l’equip que ve no hi tens una rivalitat especial com l’Altafulla, la Riera, el Roda de Berà…

L’Escola de Futbol és molt important en un club com el seu.

Moltíssim i en aquests darrers anys encara més. Avui en dia és bàsica i, a més, és la pedrera perquè es puguin mantenir els equips de més entitat, com el juvenil i l’amateur. Tenim uns 200 jugadors repartits en una quinzena d’equips.

Torredembarra està fent els deures en el futbol femení?

Aquest any hem aconseguit que s’incorpori un equip de futbol 7 femení, que entrenarà dimarts i divendres i començarà a competir aquesta temporada. Intentarem que sigui una espurna perquè es comenci a competir en altres categories. No és fàcil trobar noies que vulguin jugar a futbol. Ja ho havíem intentat el primer any amb l’Angie Muñoz, que ens va ajudar molt en aquest aspecte i va aconseguir un grupet de noies que jugaven, però va optar per la política i si no hi ha una persona que estiri es fa una mica complicat. Aquesta temporada hem iniciat el procés i esperem que podem donar-li continuïtat.

Com veu el futur de la UD Torredembarra?

Esperem que tinguin continuïtat, que d’aquí un o dos anys o quan toqui, la junta actual faci un pas al costat, hi hagi una generació darrera nostra que tingui interès i ganes a continuar el projecte. Almenys que anem cap al 125è aniversari i després ja veurem.

Hi ha molts exjugadors, gent que ha estat vinculada a la UDT que pot fer aquest pas.

La majoria de gent que formem part de la junta he estat vinculats o familiarment al club. En el meu cas personal, moltíssima, però a Torredembarra hi ha molta gent que la té. Som més de 17.000 habitants, suficient per tirar endavant.

Abans, als anys 80 i 90 la UD Torredembarra era un club amb moltes seccions i fa uns anys es va canviar el model i ara només hi ha futbol.

Va començar a finals dels anys 70, quan es va donar entrada a les seccions canviant els estatuts. Va durar més de vint anys. Va ser una bona labor, perquè ha ajudat a que els diferents esports tinguessin possibilitat d’existir i funcionar en aquell moment sota el paraigües de la UDT i que, quan les seccions estiguessin consolidades s’hagin reconvertit en un club i tinguin el seu funcionament autònom. I la UDT ha tornat als seus orígens, que és ser un club de futbol.

Foto: Antonio Montserrat, al camp de futbol municipal mentre entrenen els equips de base. / CAROL CUBOTA

Share This