El Club Marítim de Torredembarra comença a veure amb esperança el seu futur

JORDI SALVAT

Des que l’any 2008 va acabar la concessió de 25 anys de l’Estat al Club Marítim de Torredembarra, una espasa de Dàmocles penja damunt d’una de les entitats més importants del municipi. Els darrers anys han vist com Costes de l’Estat feia enderrocar alguns clubs marítims catalans o altres rebien importants sancions econòmiques perquè no complien l’estricta Llei de Costes. Des d’aquest mes de gener, després d’una reunió a tres bandes amb la Generalitat i Costes de l’Estat que es va fer a Tarragona el dia 10, el Club Marítim de Torredembarra veu el futur amb més esperança, ja que, com explica el seu president, Joan Manel Mercadé, al Torredembarra Actualitat, han obtingut el compromís de l’Estat de buscar una solució al problema i la garantia que, si arriba el cas, no rebran una notificació d’enderroc o una sanció d’un dia per l’altra, com podia passar fins ara a causa de l’expedient obert per Costes.

Ara s’obre, però, un període per trobar una solució que no obligui al club torrenc a enderrocar la nau de més de 1.300 metres quadrats on guarden material, les embarcacions i hi realitzen reparacions, “un perjudici de conseqüències molt importants a nivell social i que amenaça la viabilitat de l’entitat.” L’edifici de la seu social i el restaurant no tindria cap problema per continuar tal com ara, tot i superar per poc els 300 metres quadrats de superfície total edificada en primera línia de mar que permet Reglament General de Costes de l’Estat. “Per primer cop ens hem assegut amb les dues administracions i hi ha la voluntat de buscar solucions. Hi ha un diàleg obert”, afirma Mercadé, que porta quatre anys al capdavant del Marítim.

Diferents vies obertes

Quines són aquestes solucions? Una apunta Mercadé seria convertir la nau en un espai obert, però una més fàcil i ràpida -tou i que difícil- és que el Ministeri de Transició Ecològica acceptés les al·legacions presentades al Reglament General de Costes de l’Estat per diferents clubs marítims catalans amb el suport de la Federació de Vela per mantenir les construccions actuals en primera línia de mar malgrat que les concessions caducades. El passat 7 de gener va acabar el període per a presentar-les i ara estan a l’espera de la seva resolució.

Una altra solució, tot i que Mercadé la veu més complicada i llarga en el temps, és la proposada a finals de desembre per la Generalitat en una reunió entre la Federació Catalana de Vela i la Secretaria de Territori i Mobilitat del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori per tractar la situació dels clubs de platja afectats pel Reglament de Costes, com és el cas de l’entitat torrenca: demanar a l’Estat que aquests clubs passin a estar adscrits a zona portuària, prestant serveis de caràcter portuari a les embarcacions que ho necessitin. L’adscripció a zona portuària té un recorregut molt més llarg que el tràmit d’una modificació reglamentària tramitada en un Consell de Ministres, a més de requerir d’una voluntat política per part de l’Estat de cedir aquesta competència que en l’actualitat no es dona.

L’arrel del problema, segons Mercadé, és l’arbitrarietat de la ratlla traçada pel Govern espanyol en la Llei de Costes que delimita la primera línia de mar i que a Torredembarra passa molt a prop de la línia del tren i no només afecta al Club Marítim sinó també el pont de Clarà, que, en última instància podria ser obligat també a ser enderrocat. Però Mercadé considera que des d’aquest inici d’any hi ha les bases posades perquè això no passi.

Foto: Una imatge del Club Marítim de Torredembarra. / CEDIDA

Hemeroteca

Tweets recents

Share This