JORDI SALVAT

Valeriano Pino (To­rredembarra, 1978) va acabar el darrer mandat com a pri­mer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Torre­dembarra i en les da­rreres eleccions muni­cipals va debutar com a cap de llista recuperant la segona posició per al PSC i sumant un quart regidor. Però la majo­ria absoluta obtinguda per ERC l’ha deixat a l’oposició aquest mandat que acaba de començar.

Com ha estat aquest canvi de primer ti­nent d’alcalde a por­taveu del principal grup de l’oposició?

És veritat que els pri­mers mesos va ser una mica estrany, perquè ens havíem de trobar amb l’execució de les cues d’un mandat en què havíem format part del govern. Crec que va ser un mandat revolucionari, si tenim en compte com havien estat els darrers mandats a Torredemba­rra. Aquest nou rol ens ha costat a tots, inclosos els integrants del govern.

S’han trobat amb iniciatives i accions de govern que les havien preparat el seu grup.

Sí. I estarem així fins al 2023. Hi ha inversions que vam planificar el mandat passat que ani­ran venint aquest. Hem de ser coherents i no ve­nim a enfonsar aquest govern, sinó a sumar en el que puguem.

Quan es va parlar després de les elec­cions d’un pacte entre ERC i PSC, des d’ERC es va dir que no el ti­raven endavant per­què el PSC no l’hauria signat si la situació de majoria absoluta fos a l’inrevés. Hauria es­tat així?

Jo no parlo mai en nom d’ERC, i que nin­gú d’ERC parli en nom del PSC. Nosaltres vam dir que hi érem per ga­rantir governabilitat i ho haguéssim fet. Creiem que el més intel·ligent i el millor per Torredem­barra en aquell moment era reeditar el pacte. Vam fer públic l’oferiment, en tot moment amb trans­parència. El pacte era bo i havia funcionat. Ens entenem personalment i això importa.

Ha canviat la relació amb l’alcalde a nivell personal els darrers mesos?

A nivell personal, no. Ens portem bé. Fa molts anys que treballem junts, des que els dos érem membres del Patronat de Cultura, i continuem tenint una molt bona relació. Esperem man­tenir-la. No ens veiem tant com abans, però continuem tenint una relació fluïda per telèfon.

Coincidiu en les prio­ritats per aquest mandat que ha definit l’alcalde: arranjament de l’N-340, adequació del parc del carrer Lleida i rehabilitació de l’Escorxador?

Sí, i afegim la piscina i la plaça Catalunya. Jo estic molt capficat en la millora de l’enllumenat públic, que està molt envellit. Ho repetiré tot el mandat, perquè és prioritari. En el passat mandat vam posar ordre i ara el govern hauria de ser més agosarat i anar a inversions per projec­tar la Torredembarra del futur.

Veig molta coincidèn­cia amb el govern. Com serà, doncs, la seva oposició?

El PSC vam doblar els resultats en les da­rreres eleccions muni­cipals i ho vam fer en base a unes propostes que intentarem tirar en­davant negociant amb el govern. La creació d’una regidoria de Benestar animal estava dins del nostre programa, per exemple. Les infraes­tructures també són claus del nostre progra­ma i no hi podem estar en contra. Primer, per­què som pares de la cria­tura i, segon, perquè és el compromís que tenim amb la ciutadania. Com serà la nostra oposició? Si mirem el passat, què vol el principal partit de l’oposició? Enderrocar el govern. Nosaltres no estem en aquesta línia, sinó que volem la pros­peritat de Torredem­barra. Ens posarem d’acord amb el govern sempre que es vetlli pel desenvolupament de To­ rredembarra. Posaré un exemple.

Posi.

L’altre dia vaig dema­nar un estat d’execució del pressupost. Hi havia unes partides per a mi molt importats, de la po­lítica al detall, per unes millores al parc Munts i a Sant Jordi molt neces­sàries des de fa temps. Vam fer una modificació de crèdit per fer-ho quan era el regidor responsable i la meva sorpresa ha es­tat que s’ha vinculat a al­tres partides i ha marxat. Ara hem de recriminar què ha passat amb això. Així ha de ser la nostra oposició. Reivindicarem la política al detall, que és més feixuga, però és la política que necessita Torredembarra.

Han fet alguna actua­ció en la polèmica ro­tonda de l’autopista. Hi ha hagut certa in­acció des dels governs de la Torre i Altafulla?

Hem mantingut reu­nions amb el subdelegat del Govern i responsa­bles de Fomento, amb qui no ens vam entendre gaire bé. El que s’ha fet a la rotoda no va tenir en compte com podia reper­cutir al municipi. I tenim un problema que ja ha­víem detectat el govern anterior i és que molta gent que abans accedia a Torredembarra per la ro­tonda ara ho fa pel mig del poble. Nosaltres, des del principi, no hem estat d’acord amb aquesta me­sura perquè treu aquest problema i el traspassa a la gent de Torredembarra i dels municipis del vol­tant. I ho patim tots.

Què està passant a la Policia Local que hi ha aquesta allau de baixes?

L’allau de baixes no la puc valorar. Hi ha uns metges que determinen que aquestes persones han d’estar de baixa. Per altra banda, tenim uns policies molt enfadats, perquè amb el govern anterior van arribar a uns acords per gestionar una situació injusta, en els salaris i en la situa­ció respecte a altres cos­sos de la província, i no s’han executat. El pacte és contradit de forma parcial per uns informes de serveis jurídics i inter­venció i reben una infor­mació: “D’allò que van parlar, res”. I és normal. Però l’informe donava un cert marge, com en l’oferta econòmica. Se senten traïts. La falta de ganes de resoldre aquest problema porta a la in­dignació de la Policia. I em sembla totalment justificada.

Al PSC s’ha obert un debat sobre la immer­sió lingüística. Creu que s’hauria de can­viar aquest model?

Jo sóc castellanopar­lant i m’he educat en les dues llengües i crec que una de les grans apostes que tenim com a catalans és la immersió lingüísti­ca. Jo l’ampliaria, però no la canviaria. L’ampliaria a una tercera llengua, però la nostra cultura ha de ser protegida. Quan una llengua o una cultu­ra ha patit la repressió, per molt temps que pas­si, no hem de perdre mai aquesta protecció. I lle­gint algunes declaracions de Miquel Iceta, crec que anava per aquesta línia.

Hi ha presos polítics a Catalunya?

Hi ha polítics presos que van prendre una sè­rie de decisions que han acabat amb unes sentèn­cies que, al meu enten­dre, són desproporciona­des i no ajuden a trobar una solució al conflicte.

Tot i estar en el go­vern mai va deixar la seva feina.

És molt important no perdre la independència econòmica i també és im­portant no perdre la teva professió. La meva em­presa també em recolzava i va tenir molta paciència. També vaig tenir un per­sonal a la regidoria que s’acoblava als meus ho­raris i tenim l’avantatge que avui dia vivim en un moment en què estem connectats les 24 hores. Sí que han estat quatre anys molt estressants, però com que t’agrada ho fas amb ganes.

Share This