JORDI SALVAT
Aquell inici d’estiu de 1995, la Carme Miquel va contactar amb mi perquè volia comentar-me un tema en què treballava. Havia estat la meva professora d’història en el recent curs de COU a l’Institut Torredembarra. La Carme em va demanar que l’ajudés a recopilar els renoms que hi havia a Torredembarra. Recordo que em va parlar molt d’en Ramon Amigó Anglès, una eminència en l’onomàstica catalana, que l’estava guiant en la preparació d’una onomàstica de Torredembarra. El meu pare i el meu tiet em van ajudar, si mal no recordo, a recopilar més de 200 renoms.
Dues dècades després la Carme va passar llargues estones amb el meu pare i el meu tiet, l’Anton i el Josep Maria Salvat, que la van informar de noms d’horts, camins, sínies, partides de terra… Ells van ser alguns dels informants, peces bàsiques en la realització d’aquest treball. La incorporació al projecte el 2016 de Ramon Pere, autor de les onomàstiques del seu municipi, Ulldemolins, i diverses poblacions més, ha estat clau perquè el llibre hagi vist la llum. I la concessió del II Premi d’Investigació Ramon Amigó i Anglès 2018-2020 a la Carme Miquel i en Ramon Pere era la quadratura del cercle i l’impuls final perquè aquest 22 de desembre, al Pati del Castell, es pogués presentar finalment Onomàstica del terme municipal de Torredembarra.
En la presentació del llibre hi era el filòleg cambrilenc amb molts lligams a Torredembarra i president de la Societat d’Onomàstica, Pere Navarro, que va parlar de la “llarga gestació” de l’obra lligant-ho a la figura d’Amigó Anglès i el seu mestratge a través de 15 inventaris onomàstics i la creació de l’Escola Onomàstica del Camp de Tarragona, que ha convertit aquesta àrea en la més estudiada del domini lingüístic català. Navarro va reivindicar una de les paraules més identificatives del parlar torrenc: prenda.
A Miquel i Navarro els acompanyava el cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Anton Rabella, que es va desfer en elogis amb l’obra i la va qualificar de “sort per a Torredembarra” i “motiu de joia”. Rabella va afirmar que darrera hi ha “una feina inimaginable” i molta constància i que alguns treballs com aquest han estat tesis doctorals. Va assenyalar la urgència de l’obra perquè, si hagués tardat uns anys, l’evolució urbanística de Torredembarra podria fer perdre molta toponímia i va destacar els noms d’elements marítims i relleu costaner com un dels aspectes destacats.
Un dels dos autors, Ramon Pere, no va poder assistir a la presentació per motius personals, i va ser Carme Miquel l’encarregada d’explicar la metodologia seguida per elaborar l’obra. I va donar algunes xifres, com els mes de 2.300 registres que conté el treball o els anys estudiants: del 1206 a mitjan del segle XX. La Carme recordava que l’obra la va començar el 1991 quan va trobar en un arxiu tarragoní un llibre sobre onomàstica de Ramon Amigó Anglès (1925-2011) i a mesura que llegia més sobre la matèria més li interessava, per aquesta confluència entre història, geografia, lingüística i memòria. I va acabar amb un encàrrec als polítics -per cert entre el públic només hi eren l’alcalde i tres regidores més del govern, entre les quals la de Patrimoni- de preservar la memòria col·lectiva del municipi.
I és que hi ha molta feina a fer, perquè aquella expressió de “Tu de quina casa ets?” només la diuen el més grans i en canvi s’escampen entre els més joves expressions com “A Torre”, que guanyen terreny a “La Torre”. Doncs ara tenim una eina de més de 500 pàgines a les nostres mans, fruit de la tossuderia d’una de les tantes torrenques d’adopció que tenim, la Carme Miquel, que ha d’arribar als cinc centres educatius que tenim a la nostra vila perquè el treballin i preservem aquesta memòria que se’ns escola entre les mans. Una obra que podeu d’escollir llegir de forma contínua o tenir-lo com un llibre de consulta. Un llibre de llarg recorregut.
Foto: Dos moments de la presentació del llibre al Pati del Castell. / ANNA F. / AJ. TORREDEMBARRA