HISTÒRIES l Carlos Pardo, la connexió torrenca en la creació de la Copa d’Europa

JORDI SALVAT

Aquest dilluns 19 d’abril passarà possiblement a la història com l’inici d’un salt històric del futbol a nivell continental amb el pas endavant d’una sèrie dels millors clubs europeus per a crear una Lliga Europea al marge de la UEFA. A mitjan dels anys 50 va passar una cosa semblant amb la creació de la Copa d’Europa, el precedent de l’actual Champions League, un procés en el qual hi va tenir un paper important un torrenc d’adopció, el periodista barceloní Carlos Pardo (1919-2004), que passava els estius a Baix a Mar, tal com m’advertia en Guillem Bargalló.

Pardo era redactor de Mundo Deportivo i al mateix temps corresponsal del diari francès L’Equipe. Precisament va ser el rotatiu gal qui va impulsar la creació d’una competició que reunís els millors equips europeus. Pardo va rebre l’encàrrec de contactar amb la directiva del Barça, presidida per Francesc Miró-Sans, perquè s’incorporés al projecte. Però el club blaugrana va desestimar l’oferta i es va decantar per participar en una altra competició, la Copa de Fires, sota el paraigua de la FIFA.

Davant de la negativa del club barceloní, Pardo, seguint el consell de la seva dona, va contactar amb el Real Madrid, presidit per Santiago Bernabéu, que no va dubtar a incorporar-se a la competició, amb el vicepresident, Raimundo Saporta, com a home fort de la competició. I la resta de la història possiblement ja la sabeu: el club blanc va guanyar les cinc primeres edicions de la Copa d’Europa i el Barça no va aixecar la primera orelluda fins el 1992 a Wembley.

Ara no ha calgut que cap Carlos Pardo que truqués a les oficines del Camp Nou i Joan Laporta no ha dubtat a sumar-se a un projecte liderat pel nou Santiago Bernabéu, Florentino Pérez, per continuar a l’elit del futbol europeu. El futbol s’ha convertit en un gran negoci i els grans clubs en multinacionals i els efectes de la Covid-19 també ha accelerat la transformació del que abans era un esport i ara és una altra cosa amb les restes del futbol romàntic de dècades enrere.

Tot plegat és una bona excusa per recordar la figura d’aquest periodista de prestigi, que ja fa uns anys que ens va deixar. És considerat un dels mestres del periodisme esportiu català i la seva biografia és tan rica com intensa. Havia estat nedador i waterpolista del Club Natació Barcelona, on va ensenyar a nedar el fill del compositor Enrique Granados. Fins i tot amb només 17 anys l’havien preseleccionat a l’equip de waterpolo que havia d’anar als Jocs Olímpics de Berlin, l’any 1936.  Si bé, en aquest període, Pardo ja va escriure alguns articles per a El Mundo Deportivo, no seria fins finalitzada la Guerra Civil aquesta que el director d’aquest diari, José Luis Lasplazas l’incorporaria a l’equip de redacció.

Pardo va ser el periodista que més vegades va assistir als Jocs Olímpics, en un total de 27. Com a escriptor és autor de la primera biografia del mític jugador i entrenador blaugrana Josep Samitier, Sami, que incloïa la sinopsi d’un musical fet per ell mateix amb l’idea de portar-lo als escenaris. En 1970, va escriure la novel·la esportiva, La Quiniela. Va ser el creador d’un dels premis més emblemàtics de l’esport espanyol: el premi al Millor Esportista de l’any, que des de 1965 organitza El Mundo Deportivo. Pardo tenia visió empresarial i es convertir en promotor d’espectacles esportius, com ho va demostrar portant els anys cinquantaa l’Estat espanyol  als Harlem Globetrotters o més endavant el Hollyday on ice. Director del diari esportiu 4-2-4 (1975) també va començar a col·laborar amb el diari Sport quan es va crear el 1978. Un currículum que no s’acaba. Segur que moltes idees i projectes van ser madurats davant la platja de Baix a Mar.

Aquesta iniciativa empresarial la va heretar el seu fill, Juan Luis Pardo, el ‘Jota’, l’impulsor d’un altre gran projecte a Torredembarra com és el bluegrass La Traviesa, que ha situat Torredembarra al panorama musical català des de 1978. Per cert, sabeu qui va guanyar la Copa d’Europa aquell any? El Liverpool. El gran club de la ciutat que va veure néixer els Beatles, que juga al vell estadi d’Anfield Road, on cada dia de partit des de fa dècades sona el mític ‘You’ll never walk alone”.

Futbol i música. Carlos Pardo i Juan Luis Pardo. Tot lliga.

Foto: La Copa d’Europa, un trofeu de gran prestigi en què Carlos Pardo hi va tenir un paper important . / VIQUIPÈDIA

Hemeroteca

Tweets recents

Share This