EVA REMOLINA / AMIC – 30/11/2024
La criança dels fills és una gran responsabilitat i una tasca molt complexa. És natural que els pares i mares vulguin oferir als seus fills un entorn segur, ple d’amor i lliure de perills. Tanmateix, aquesta preocupació pot convertir-se en un excés de control i protecció que, lluny de beneficiar els infants, pot tenir conseqüències negatives en el seu desenvolupament emocional, social i cognitiu.
La sobreprotecció és un patró de comportament parental que implica intentar anticipar i evitar qualsevol dificultat o problema que pugui enfrontar l’infant. Això es manifesta en actituds com evitar que prenguin decisions, limitar la seva autonomia o resoldre per ells qualsevol conflicte. Tot i que pot semblar un acte d’amor, aquesta pràctica pot ser contraproduent a llarg termini.Conseqüències de la sobreprotecció
1. Manca d’autonomia i habilitats de resolució de problemes
Els infants sobreprotegits no tenen l’oportunitat d’aprendre a gestionar situacions difícils. Això pot provocar que, en el futur, tinguin dificultats per prendre decisions i afrontar adversitats amb seguretat.
2. Baixa autoestima
Quan un infant percep que els seus pares no confien en la seva capacitat per gestionar situacions per si mateix, pot interioritzar aquesta manca de confiança i desenvolupar una baixa autoestima.
3, Dependència emocional
La sobreprotecció fomenta una relació de dependència amb els pares, que pot dificultar l’establiment de relacions saludables i equilibrades amb altres persones.
4. Ansietat i por al fracàs
Els infants acostumats a ser protegits constantment poden desenvolupar por d’equivocar-se o fracassar, ja que no han après que els errors són una part natural de l’aprenentatge.
5. Manca d’habilitats socials
Quan els pares intervenen constantment en els conflictes o interaccions socials dels seus fills, aquests poden tenir dificultats per desenvolupar habilitats com la comunicació, l’empatia o la resolució de conflictes.
Com evitar la sobreprotecció?
1. Fomentar l’autonomia
Permetre que els infants prenguin decisions adequades a la seva edat els ajuda a guanyar confiança en si mateixos i a desenvolupar habilitats de resolució de problemes.
2. Acceptar els errors com una part de l’aprenentatge
Els errors són oportunitats per créixer. En lloc de protegir-los de totes les equivocacions, és millor ensenyar-los a aprendre d’aquestes situacions.
3. Establir límits clars, però flexibles
L’equilibri entre oferir suport i permetre llibertat és essencial. Els límits ajuden a proporcionar seguretat, però també cal deixar espai perquè experimentin.
4. Confiar en les seves capacitats
Expressar confiança en els infants reforça la seva autoestima i els encoratja a provar coses noves
Foto: GETTY IMAGES
