Roca Foradada: el recordat Grup de Folk de la Torre (1973-1977)

CARLES MARQUÈS

A la Torre hi ha ha­gut formacions musicals inte­ressants. Entre elles, Roca Foradada va ser un grup especial, que forma part de la his­tòria, i no tan sols local. Un component històric que rau en els anys de vida del grup. Uns anys entre el tardofranquis­me i la transició que trobo molts semblants a l’època que vivim ara. I que rau també en el paper de Roca Forada­da com a activista de la gent jove, i en l’evolució dels seus components a través del compromís social i polític.

Roca Foradada va estar en actiu del 1973, tot i que el primer concert va ser el 1974, al 1977, quan es va anar acabant per culpa de les putes milis. El formaven (foto) Lau­ra Gual (percussions), Mario Garri (banjo i guitarra), Joan Ramírez (guitarra), Enric Bonan (guitarra acústica), Jau­me Riambau (flauta), Rosalia Girol (guitarra i percussions), Albert Pujol (percussions), Josep Bargalló (bongo) i Carme Canyelles (gui­tarra i percussions). La gran majoria cantava i algunes de les veus s’encarregaven dels so­los. El músic del grup, que després ha con­tinuat dedicant-se a la música, era el Jaume, i ell i l’Albert feien les pre­sentacions.

Més tard, el Pere Reca­sens va substituir al Pep, tot i que aquest hi va continuar vinculat, bus­cant poemes que el grup musicava. També podem comptar-hi al Francesc Pujol, tot i que ell mateix no acaba de recordar si va actuar amb Roca Fora­dada pròpiament o en al­guna de les ocasions que membres del grup, però no com a tal, actuaven en altres actes del poble.

La posada de llarg va ser el setembre del 74, en la Primera Trobada de Cançó Folk de Torredembarra

A casa del Pep Bargalló, a més, hi havia el Cau 27, mític local on assajava Roca Foradada i on va néixer el Club de Joves. El Cau es deia així per­què era al número 27 del carrer XXV Años de Paz. Un nom franquista que ara no toca explicar i que correspon avui al passeig Miramar.

Roca Foradada va sorgir a exemple del Grup de Folk, que el 1967 naixia com a alternativa festiva i popular als Setze Jut­ges. Amb alguns dels seus components, com Ovidi Montllor, Jaume Arnella o Xesco Boix, van com­partir-hi escenari en con­certs a la Torre, la Selva, la Riera… En aquests dos pobles, i molts d’altres, van aparèixer plançons del Grup de Folk, com els rierencs El Clar País.

La posada de llarg va ser el setembre del 74, en la Primera Trobada de Cançó Folk de Torredem­barra, als pins del Col·legi Antoni Roig (ara edifici del Patronat). Al cartell, grups i solistes com els tarragonins Fecalls i Lluís Colom de Cambrils, entre molts d’altres.

Els Roca Foradada van cantar —viatjant primer en tren i autobús, i en acabat amb un 600 sen­se maleter— en molts llocs: al Camp de Mart de Tarragona, Rodonyà, Cambrils, Monistrol de Montserrat, on els van tallar els micros… I van guanyar el segon premi en la categoria de grups, en un concurs al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona.

Parlem de censura i del gran èxit ‘La llengua tros­sejada’, amb lletra de Fre­deric Rahola i una última estrofa escrita pel propi grup, que contenia frag­ments de total actualitat: “Catalunya encara canta, malgrat d’altres capitans, i avui encara lluita per la seva llibertat” i que feia aixecar de les cadires el públic, que esperava amb ànsia aquesta cançó.

‘La llengua trossejada’ i cançons com ‘Sis mi­nistres del govern’, amb música de les Deu po­metes, eren motiu de censura, però les canta­ven igualment, fins i tot amb la Guàrdia Civil allà present. Això va motivar, a més del tall de micros esmentat, que els cridés la Guàrdia Civil del nos­tre poble, i els amones­tessin, dient-los que ja estava bé cantar cançons en català, sempre que fossin boniques com les de Ramon Calduch. Amb qui, per cert, van com­partir bolo a la Pobla de Montornès.

Als 80, el Jaume, el Mario, el Pere i l’Enric van reviure Roca Fora­dada amb dues o tres actuacions, musicant lletres d’Apel·les Mes­tres. Aquest fet i el re­cord del grup m’han fet pensar que, ja que tenim un festival amb el nom de Roca Foradada, seria magnífic que els Roca Foradada es tornessin a reunir per cantar en aquest festival. Totes i tots els que en van for­mar part. O els que vul­guin. Jo ja he llançat la idea.

El darrer video

S’estrena el videoclip de ‘Gràcies’ un dels temes del darrer disc de Llongue

Hemeroteca

Tweets recents

Share This