JORDI SALVAT

Torredembarra havia viscut un estiu de 1994 intens, culminat amb la inauguració oficial el 18 de se­tembre del passeig Marítim, una de les principals obres d’aquell primer mandat com a alcalde del convergent San­tiago Segalà, que liderava un govern pentapartit amb ERC, PSC, PP i Esquerra Catalana —l’escissió d’ERC que havia liderat Joan Hortalà. Aquest singular pacte havia deixat Celestí Salort i el Grup d’In­dependents per Torredem­barra (GIT) a l’oposició tot i ser el cap de llista més vo­tat. El passeig Marítim, amb 1.600 metres de llargada, canviava totalment la façana costanera del municipi. S’hi havien invertit 250 milions de pessetes —poc més 1,5 mi­lions d’euros—, aportats pel Ministeri d’Obres Públiques i el mateix Ajuntament. Talla­ven la cinta les autoritats de l’època: el governador civil de Tarragona, Ramón Sánchez —llavors encara existia aquesta figura heretada del règim franquista, substitu­ïda pocs anys després pel subdelegat del govern—; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné, i el mateix alcalde Segalà. I ho feien acompanyats de dos infants amb el vestit típic català i sota l’atenta mirada del delegat del Go­vern de la Generalitat a Tar­ragona, Josep Maldonado.

Aquell estiu va tenir lloc al bar musical NO SE la primera edició de Miss Torredembar­ra. Catorze joves torrenques aspiraven a un premi que es va emportar Loli Alcázar, una estudiant de 15 anys. A més de ser coronada amb aquest títol, va rebre 25.000 pesse­tes (150 euros) en metàl·lic, mentre que les dues dames d’honor es van emportar 15.000 i 10.000 pessetes respectivament. L’organit­zació del certamen va anar a càrrec de Silvestre Morros i Josep Batlle. Les aspirants havien de ser residents a Torredembarra o els pobles veïns. La gala es va celebrar el 18 d’agost a partir de les onze de la nit i les candi­dates van fer dos desfila­des en un jardí del NO SE ple de gom a gom: un amb les aspirants en banyador i l’altre, amb vestit de nit. El jurat avaluava “la belle­sa corporal, l’elegància i la simpatia de cara al públic”. Qui formava el jurat? Doncs hi trobàvem Jordi Pérez, vi­cepresident de l’Associació d’Amics dels Balls de Saló; Joaquim Burrut, president del CIT de Torredembarra; Núria Gómez, presiden­ta del Grup de Dones de Torredembarra; Antonieta Agustí, perruquera; Fran­cesc Aroca, amic i client del NO SE; Josep Maria Espina, propietari del Gimnàs Silver Gym; Marina Tagüeña, Miss Catalunya 1984, i Anabel Ro­jas, propietària del Saló de Bellesa Iris. Seria possible 25 anys després un certamen d’aquestes característiques?

Per altra banda, aquell mes de novembre s’havia enllestit una altra obra en un equipa­ment municipal: la primera fase de l’ampliació i millo­ra del cementiri municipal, amb un pressupost de poc més de 120.000 euros —20 milions de pessetes. El regi­dor d’Obres i Serveis, Joan Arpal, ja anunciava la inten­ció de l’Ajuntament de cons­truir un tanatori municipal. L’equipament va tardar al­guns anys a ser una realitat.

Share This