TRINI HUGUET
Cada dijous al matí a Cal Maiam la Fundació Onada de la Torre i Càritas organitzen un taller de manualitats per persones grans i amb diversitat funcional. Totes, però, tenen un objectiu, ja sigui vendre-les a les paradetes de Nadal i Sant Jordi o decorar espais, com la plaça Antoni Roig Copons pel sopar de l’Associació de Veïns de Baix a Mar. De fet, el primer dijous d’aquest mes l’Helena i la Marian retallaven cors blancs per la jornada del voluntariat de Càritas del 28 d’octubre. Tot i tenir força feina a l’hora de retallar la part sobrant del centre, van tenir temps de riure, xerrar sobre la piscina de la Marian i les caminades del far de l’Helena, fer-se un selfie amb una altra companya i demanar-me que els fes una foto, on van convidar a unir-se altres participants. El problema va arribar quan la Marian buscava l’Helena als seus contactes de Whatsapp i no la trobava. Tot plegat, perquè no la tenia registrada i a la més jove li agradava canviar-se la foto de perfil de tant en tant, cosa que despistava a la propietària del mòbil. “Dona’m que jo t’ajudo” va dir l’Helena sense pensar-s’ho, a més d’ensenyar a la Marian com afegir el seu nom als contactes, mentre la més gran assegurava: “Això m’ho acostumen a fer i jo no en sé”.
“Posem l’accent en allò que poden aportar les persones”
Des del seu inici l’any 2003 el centre de la Fundació Onada a la Torre un dels seus objectius és la inclusió a través del voluntariat actiu, persones que no només reben suport sinó que també l’ofereixen. De fet, el centre va crear-se fruit de la feina desinteressada de les famílies torrenques que un dels seus membres tenia diversitat funcional. D’altra banda, el voluntariat actiu suposa per aquestes persones la creació de vincles tant pels que hi participen, com entre les entitats i administracions que organitzen les col·laboracions. L’Helena Rodríguez, responsable de la comunicació de la fundació, apuntava: “Fa que s’autorealitzin com a persones perquè estan aportant i no només són receptores de suport. Els reconforta, els engrandeix, els dona satisfacció, autonomia i els crea molt aprenentatge. És realment una relació recíproca de societat-persona molt enriquidora”. La Irmina Sánchez, coordinació tècnica i treballadora social de la Fundació Onada, apuntava: “No parlem de discapacitats, sinó de capacitats diverses i posem molt l’accent en allò que poden aportar les persones”.
Així doncs, la Fundació Onada és el pont per aconseguir la felicitat de les persones que atenen en tots els seus àmbits des d’aspectes com l’habitatge i la vida laboral fins a aspectes més lúdics o emocionals. Rodríguez remarcava: “La societat no està preparada per donar resposta a totes les necessitats que té la mateixa societat i les entitats hem de fer de figura intrusiva per facilitar aquests recursos”. Per tat, utilitzen un mètode d’atenció centrada en la persona, aquest, com bé diu el nom, posa el focus en les necessitats de les persones, cosa que personalitza el servei que l’entitat dona a cada membre. “Antigament, els centres d’atenció a persones amb capacitats diverses funcionaven des d’una manera més assistencialista. En aquest sentit, la societat ha anat avançant i l’atenció cap a les persones amb unes necessitats específiques també. Ara posem la persona com a protagonista del seu propi procés de vida. Al final és que les persones triïn, en la mesura del possible, quines inquietuds tenen i què necessiten per ser felices en el seu dia a dia. Els professionals intentem no prendre decisions per les persones, sinó tenir en compte el que volen i ser un suport per elles a l’hora d’aconseguir aquests objectius i aquestes fites”, afirmava Sánchez.
Actualment, el centre disposa de tres serveis: la teràpia ocupacional amb 16 places per a persones que necessiten més suport i hi treballen l’autonomia; el servei ocupacional d’inserció que també té 16 vacants, hi ha persones amb un perfil més autònom i s’hi treballen certes habilitats i competències que en alguns casos poden a optar un lloc de treball; i el servei prelaboral amb 8 places per a persones amb un diagnòstic mental sever i amb 3 anys es fa un itinerari d’inserció.
Els vincles voluntaris que enforteixen una atenció personalitzada
Tot plegat, fa que el volum de feina augmenti. Per això, la fundació necessita el voluntariat, tant de les famílies com d’altres persones, i l’ajuda d’altres entitats i institucions. Sánchez ressaltava la importància d’aquestes sinergies: “Ens permet obrir-nos a la societat perquè si no, la Fundació Onada només faríem activitats al centre. Fer activitats en l’àmbit social i compartides suposa un enriquiment i oportunitats d’aprenentatge”. Per aconseguir aquests cercles, fer-se visible és clau, explicava la responsable de comunicació: “Hem pencat molt. Però el municipi ens ho posa fàcil, perquè es rep molt bé la presència de la fundació Onada, o quan fem propostes d’activitats, rarament rebem un no, al revés, realment és molt positiu”. De fet, per impulsar aquests vincles i la inclusió l’entitat té el projecte comunitari que cada any va ampliant-se. N’és un exemple el taller de manualitats amb Càritas, però també: el programa de ràdio Onada FM a Ona la Torre, repartir casa per casa els llibres de la Biblioteca Mestra Maria Atonia a les persones que ho demanen, fer excursions amb La Torre Camina o dins el Pla Educatiu d’Entorn preparar i teatralitzar contes per després explicar-los a les escoles del municipi, entre molts d’altres…
D’altra banda, aquesta xarxa també fa que s’obrin noves oportunitats. Per exemple, aquest any els membres de l’Onada poden aprendre boxa al gimnàs Apolo amb un monitor particular. A més, cada any es fan activitats, formacions i torbades familiars per enfortir els llaços. Fins i tot, la xarxa genera places de feina fora de la fundació. Rodríguez en parlava: “Hi ha persones que volen treballar en una llar d’infants, busquem entre la xarxa d’escoles amb les quals treballem i li oferim aquesta possibilitat. A més, formem la persona perquè ho pugui assolir, per poder treballar de manera autònoma, amb suport, però sempre de manera autònoma… qui vol ser perruquera, jardiner o passejar gossos… que cada persona triï i nosaltres sempre, dins el possible, intentem buscar aquest recurs fora o dins de l’entitat”.
La mirada posada en el futur: la importància de l’1%
Malgrat s’ha fet camí durant aquests anys, encara queden millores a fer, pel que fa a la inclusió, al nostre municipi. Tot i que les institucions són receptives i estudien les propostes, hi ha necessitats que passen desapercebudes per a molts. “En general són coses molt bàsiques, no es necessiten grans recursos, és pensar-hi. A vegades es pensa pel 99% de la població, però hi ha un 1% que necessita una mica més”, expressava Rodríguez. Alguns dels projectes que la Fundació Onada ha plantejat de cara el futur són: festes més inclusives, amb lavabos adaptats, programes de lectura fàcil o amb espais habilitats per poder-les gaudir, i ampliar i consolidar la xarxa de voluntariat i entitats del poble. Tant Sánchez com Rodríguez creuen que és molt necessària la creació de més pisos tutelats i una llar residencial perquè les persones que estan al centre no perdin l’autonomia i el progrés que han fet fins ara en el cas que hagin de marxar del poble. “La majoria de les persones tenen tot el seu arrelament aquí i volen quedar-se. El coneixement de l’entorn moltes vegades és el que al final acaba desembocant en una autonomia plena”, afirmava Sánchez. Ara bé, si parlem d’un futur utòpic, les dues professionals ho tenen clar: “És desaparèixer perquè la societat per si sola ja faria aquesta dinàmica d’integració de manera espontània”.
Fotos: Diferents activitats que realitzen els usuaris de la Fundació Onada. / CEDIDES
