Voluntariat per la llengua, una eina per fomentar l’ús del català

JOSEP SÁNCHEZ

A finals del passat mes de novembre es presentava la segona edició del Voluntariat per la Llengua a Torredembarra. En aquesta ocasió, són 22 les parelles lingüístiques que s’han format a la Torre amb l’objectiu de conversar en català una hora a la setmana, durant deu setmanes.

El Voluntariat per la Llengua es va iniciar l’any 2003 i, des d’aleshores, ja s’han format a Catalunya més de 110.000 parelles lingüístiques. Aquesta iniciativa la impulsa la Direcció General de Política Lingüística i és gestionada a cada territori pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). A Torredembarra, el programa compta amb el suport de les regidories d’Educació i Biblioteca, Cultura, Acció Social i Igualtats.

Les parelles lingüístiques permeten als aprenents de català millorar les seves competències, especialment l’expressió oral, i també descobrir i familiaritzar-se amb nou vocabulari. Les converses entre aprenents i voluntaris es desenvolupen en un ambient distès i informal, hi ha llibertat per fer-les en qualsevol horari i a qualsevol lloc i tractar els temes que cada parella desitgi, encara que des del Consorci es faciliten un llistat d’ítems que poden ajudar a conduir cada sessió.

Una dècada de voluntariat

Per als voluntaris, les parelles lingüístiques aporten un enriquiment personal, ja que permet fer noves coneixences i també col·laborar en el foment de l’ús del català. Així ho pensa el Xavier Simó Esqué, un dels voluntaris a Torredembarra i que porta una llarga experiència col·laborant amb aquest programa. De fet, és voluntari des de fa més d’una dècada a localitats com Vilafranca del Penedès, Manresa o Cunit. En Xavier considera que “per fer un gran país, l’acollida és molt important i el Voluntariat és una peça més de la interculturalitat del nostre poble”. Creu també que participar en aquesta iniciativa et permet “contribuir a fer país d’una manera bàsica. Des d’allò més baix, més humil, amb la paraula, que s’utilitza perquè ens puguem entendre les persones”.

En només una estona de conversa amb el Xavier, et posa diversos exemples d’aprenents amb els quals ha coincidit durant tots aquests anys, molts d’ells de cultures diferents i cada un amb les seves motivacions per aprendre la llengua. Després de molts anys com a voluntari, considera que hi ha dos grans grups d’aprenents de català. D’una banda, aquells que ho estudien de forma interessada, “d’un caràcter funcional, perquè ho necessiten per la feina, per relacionar-se amb l’administració” o, per exemple, per ajudar els seus fills i filles amb els deures escolars. De l’altra, hi ha persones que també s’apunten al Voluntariat per la Llengua pel pur plaer d’aprendre el català i apropar-se a la història del país i la nostra societat.

Una de les dues parelles que té en aquesta edició del Voluntariat el Xavier és la Marga González García, que es mou entre aquestes dues motivacions. Originària de la localitat de Padul, a Granada, es va instal·lar el 2019 a Torredembarra, d’on és el seu xicot. Va acabar d’estudiar la carrera de Mestre d’educació primària especialitzada en arts visuals i plàstica a Barcelona. Pràcticament, des de la seva arribada a Torredembarra, es va posar a estudiar català i ja prepara l’examen del nivell C1, necessari per a la seva feina.

Per a ella, aquest és el primer any en què participa com a aprenent al Voluntariat per la Llengua. La Marga també va viure durant un temps a Anglaterra i explica que li agrada molt “integrar-me en el lloc on visc, no només en el dia a dia, sinó també a través de l’idioma”. Afegeix que “quan vius aquí, saps que tothom parla el castellà i no és un problema comunicar-te”, però considera que “el català m’enriqueix a mi mateixa” i, per això, “quan sortim, intento fer l’esforç sempre de parlar en català”.

Una altra de les parelles d’aquesta edició del Voluntariat per la Llengua és la que formen la Marisa Rangel Macías, que és el primer cop que hi participa, i el Josep Jasanada Virgili, que ho fa per segona vegada. La Marisa és originària de Badajoz, però viu a Catalunya des dels vuit anys. Al llarg de la seva vida ha estudiat el català en diverses ocasions, però en el seu dia a dia l’ha utilitzat poc. Ara, ja jubilada, la seva filla l’ha animat a apuntar-se al programa. En el seu cas, la Marisa apunta que moltes persones del seu entorn són catalanoparlants, però es dirigeixen a ella en castellà per costum. També reivindica el fet de mantenir el català com a llengua de comunicació encara que a l’interlocutor li costi una mica més, com és el seu cas: “A mi em pots parlar en català. S’ha de ser capaç de mantenir el català quan es parla amb algú castellanoparlant”.

Parlar diàriament català

En la mateixa línia, la seva parella lingüística, el Josep, que diu que li “agrada fer de voluntari en allò que surt”, assenyala que un dels principals hàndicaps per l’aprenentatge del català és “quan estàs a casa i el teu entorn és castellà”. En aquest sentit, la Marisa també explica que un dels objectius del Voluntariat per la Llengua és “que ens acostumem a parlar el català diàriament”. Ella ha viscut molts anys a Barcelona i allà sempre ha parlat en castellà amb les seves persones més pròximes. Ara, aquí a Torredembarra, on fa poc temps que hi viu, comenta que aprofita per “parlar en català amb la gent que no em coneix”.

La Marga també es troba sovint en aquesta situació amb el seu xicot o els seus amics. “Com que jo els he conegut parlant castellà, doncs ja costa més de canviar, perquè no et surt de manera natural”, apunta. En Xavi afegeix que “hi ha maneres subtils” d’utilitzar més el català, com arribar a petits convenis a casa: “Per exemple, es pot acordar veure la televisió en català una estona”. I en aquesta línia, en Xavi també afegeix que un dels grans objectius d’aquest programa és “fer usual la llengua de cada dia”. Aquest voluntari també considera que sovint “els aprenents ensenyen als voluntaris”, ja que “jo no he estudiat la gramàtica i la conec de manera casolana. La Marga a vegades em corregeix ella a mi”.

Foto: En Xavi i la Marga conversant en un banc de Torredembarra. / JOAN CASAS

Hemeroteca

Tweets recents

Share This