Visca les festes majors de Santa Rosalia!

TRINI HUGUET ORTEGA – Torredembarra, 23/8/2022

Un morteret esclata, dos, tres… I dotze, comença Santa Rosalia, la Festa Major de la Torre. Tot i que la Festa Major de la nostra vila té una agenda, per alguns comença abans i hi ha d’altres que només celebren el dia 4. Fins i tot, hi ha torrencs que se la salten i per a d’altres és una data d’allò més assenyalada. Així doncs, a la Torre no hi ha una única Festa Major sinó que cada persona se la fa a mida i seva.

A vegades hi ha persones que un cop acaba la Festa Major, ja pensen en com i què faran durant la següent. Això passa en aquells balls on es fan versots, per exemple el recent Ball de Malcasats des del 20 de juliol els té fets. Gerard Recasens, el president de l’entitat, a més de membre dels Nois de la Torre i el Ball de Diables, explica: “Des del setembre anterior tenim un document i allà anem apuntant les notícies que van anant passant durant l’any, evidentment només les més destacades”. Altra gent com l’Eloi Girol, pilaner dels Nois de la Torre, que entre assaig i assaig de la colla, dissenya una samarreta satírica per dur durant la Festa Major. “Cada any dic que no la faré més perquè no tinc temps, però sempre m’acaben enredant”, diu entre rialles. És a dir, tothom es prepara amb antelació, hi ha gent que des de fa temps i d’altra pocs dies abans, però tots desitgen que arribi Santa Rosalia.

Planificar o no planificar?

Així és, arriben els dies esperats i la Torre surt al carrer. La Sonia González va conèixer de ben petita el poble perquè hi estiuejava. Ara, ja hi viu des de fa 20 anys i quan arriba agost desitja que arribi la Festa Major, però admet: “No em miro el programa. Hi ha molts anys que em perdo algunes coses, però m’agrada la sensació de sorpresa, el no planificar, sempre acabo dient: «Doncs fixa’t, fa anys que visc aquí i no ho havia vist”. Alguns podrien pensar que no planificar és exclusiu d’aquells que no formen part d’un ball de Festa Major, ara bé, la Martina Ferrer és portadora de la Virgilieta i castellera, i ella també improvisa: “El meu grup d’amics planifiquem les coses mitja hora abans, òbviament tinc planificats els dies que vaig amb els Nois i la Virgilieta, però als concerts anem fent una mica sobre la marxa”. D’altres fan mans i mànigues a la feina per tenir festa, la Maria del Mar Martínez, cap de colla del ball de Serrallonga, comenta: “Normalment, vull anar al màxim d’actes possibles, sobretot tot el que ens implica, no me’n perdo ni un. Vaig a tots els actes que puc perquè treballant han de quadrar els horaris per poder assistir a tot. Intentes demanar vacances, però falta que et diguin que les pots fer”.

Tot i que a tothom anhela celebrar cada dia de Festa Major, cadascú té un moment especial: la desvetlla dels gegants, la carretillada o algun dels balls parlats. Per a Girol és el pilar caminant que es fa durat l’ofrena floral a la patrona: “Per mi és dur pel costat que no pots empalmar el dia de la Festa Major, si el dia 4 cau en diumenge o t’obliga a no poder anar sense dormir, a les quatre o cinc del matí has d’estar al llit ja, és un repte personal. Li vaig demanar al cap de colla fer el pilar perquè mon àvia estava fotuda, ella era molt d’església, i em va dir que si, des de llavors que li dedico. Mon àvia ens va deixar, i és pitjor ara, perquè hi ha el buit allà al banc on seia sempre”. Per a d’altres l’experiència també pot ser trista. Què passa si vols ser-hi i no pots? Els balls de Festa Major són entitats vives perquè uns marxen, altres es queden i potser alguns tornen. Serrallongues no van poder participar en la Festa del Quadre, tot i que podran ballar per Santa Rosalia, la por i l’espineta continua clavada. “Fa anys que treballes per tot això, però si no hi ha gent no pots sortir, em sap molt greu, és dur i trist. Amb la Clara, l’altra cap de colla de l’entitat, estàvem les dues a cercavila amb la llagrimeta a l’ull dient: “Hauríem d’estar aquí, perquè no hi som?”, reitera Martínez.

Els millors dies

Aquestes maneres de viure la Festa Major es condensen en el moment que s’intenta definir que són les festes de Santa Rosalia per cadascú. Ferrer comenta: “És el moment on el poble està més unit. Crec que també està molt bé. A l’estiu hi ha molta gent i no acabes fent massa coses amb la gent de la Torre. Coses senzilles com veure una persona del poble i saludar-la és més complicat perquè està plegat de gent i quan ve la Festa Major tothom està content”. “És tot un conjunt d’experiències tradicionals i culturals que es recullen en aquestes dates i al final la intenció de tots és transmetre a les futures generacions el que generacions passades van viure d’alguna manera. Per mi és importantíssim perquè forma part de la identitat d’on tu vius i crec que això no ho hauríem de perdre mai”, afegeix González. I Recasens acaba: “Cada torrenc té la seva Festa Major, és a dir cada persona la viu a la seva manera i totes són igual de vàlides. Per mi és viure la Torre en la seva plenitud, són aquells dies que el poble i la seva gent llueixen. És aquell moment en què la gent que vol viure el poble i la Festa Major s’aboca al carrer, participa en les entitats o els hi dona suport. Són per mi els millors dies de l’any amb diferència”.

Tot allò que ens agrada, com Santa Rosalia, passa molt de pressa. Un morteret esclata, dos, tres… I dotze. Ha acabat la Festa Major i totes les maneres de viure-la que té cada torrenc. Això sí, l’any que ve més.

Fotos: D’esquerra a dreta, Sonia González, Martina Ferrer, Maria del Mar Martínez i  Eloi Girol. Gerard Recasens amb la camisa dels Nois de la Torre. / JOAN CASAS / TORREDEMBARRA BLOC

Share This