Un estiu treballant a la Torre

TRINI HUGUET ORTEGA

Sona l’alarma i són aproximadament les set del matí d’un dissabte d’estiu calorós d’agost. La platja de la Torre està plena de gent, però el Juan Ferrer, un nom inventat per ocultar la identitat del jove torrenc entrevistat, ha de treballar com a cambrer.

Buscar feina és un pas que la gran majoria de persones han de fer més aviat o menys a la seva vida, normalment es fa quan s’és jove. Una de les èpoques en què s’acostuma a intentar trobar la primera feina és a l’estiu. En el cas de Catalunya i l’Estat espanyol això passa perquè l’economia d’aquests territoris se sustenta en el sector dels serveis, concretament en el turisme.

Les primeres experiències

Així doncs, molts joves de la Torre decideixen treballar durant l’època d’estiu, ja que la demanda de llocs de treball puja. Alguns exemples de negocis on la necessitat de treballadors augmenta són els supermercats, els casals i esplais o l’hostaleria, entre d’altres. Aquestes, segons l’experiència dels joves entrevistats i els seus cercles, acostumen a ser la primera feina de la gent de la seva edat. Cal esmentar que cuidar nens o fer repàs també entren dins del paquet de primeres feines. No obstant això, en nombroses ocasions es duen a terme sense contracte i poques vegades es deixa constància del fet als currículums Un estiu treballant a la Torre Els joves torrencs aprofiten aquesta època de l’any per iniciar-se en el món laboral o a la vida laboral d’una persona.

De fet, Ferrer, que té 19 anys, és un exemple d’aquest fet i esmenta: “Els primers dies van ser plens de nervis, no difícils, però sí que es feien llargs, ja que anava una mica perdut, no sabia per on havia de començar o què fer quan no hi havia feina. Després he descobert que sempre hi ha feina i es pot fer alguna cosa.”

Altres exemples són l’Oriol Dalmases, de 21 anys, que també va començar a treballar per primera vegada fent de cambrer, o la Jordina Màrquez, de 16 anys, que es va iniciar com a segona entrenadora d’un club de bàsquet a Altafulla. Dalmases explica: “Vaig agafar el ritme força ràpid i vaig aprendre bastant bé. El primer dia estava molt nerviós, suposo que com tothom.” A més, Màrquez afegeix: “Pensava que no et cansaves tant fent d’entrenadora, però en realitat vaig arribar a casa i vaig dir: mama, estic morta. També he creat una empatia més gran cap a les persones que fan d’entrenadores.”

Com qualsevol altra nova experiència en la vida, el fet de treballar aporta canvis en una persona. Per exemple, Aida Carles, una noia de 17 anys que treballa en una llar d’infants, apunta: “M’ha aportat molta responsabilitat i el fet de saber què és treballar, això de matinar o estar unes hores fent feina, no ho havia fet mai. Ara ja sé que és treballar, estar compromès amb un lloc i haver de seguir unes pautes.” Fins i tot, reitera: “He crescut com a persona, treballant, no ho havia fet mai, pensava que potser no era per a mi i al final he descobert una altra part de mi.”

Per a Dalmases la feina suposa “més llibertat econòmica, poder organitzar escapades o viatges a final de temporada i estalviar per al carnet de cotxe”. El jove de 21 anys també menciona: “ha estat una manera de distreure’m”. Màrquez secunda les paraules de Carles i expressa: “Era bastant desorganitzada i ho deixava tot per a l’últim moment, aquest any hauré d’estar molt a sobre de les coses”.

Les dificultats d’aconseguir la primera feina

Malgrat que l’ocupació augmenta durant l’època estiuenca, des de fa dècades la joventut pateix diversos problemes estructurals. Segons les dades del segon trimestre de 2021 de l’Enquesta de Població Activa de l’Institut Nacional d’Estadística l’atur entre els menors de 20 anys és del 47,5%. Entre els 20 i 24 la taxa d’atur és del 30,6%.

La barrera de començar a treballar no només la decideix la persona sinó que hi ha altres factors determinants. De fet, Màrquez, la segona entrenadora de bàsquet, aporta: “El meu germà va intentar buscar feina, però pel tema de l’edat (17 anys) era molt just per contractar-lo. Buscava feina de cambrer o en un supermercat, però li van dir que fins que no tingui és els 18 era més difícil.” Com es veu, l’edat i la inexperiència de ser jove són claus a l’hora de contractar un nou empleat. Carles, la jove de 17 anys, assegura: “Hi ha poques empreses i negocis que vulguin acollir estudiants i joves per formar-los.”

Els contactes i aquelles persones que poden explicar a l’amo del negoci com ets i si ho faràs bé són el passaport, en moltes ocasions, per aconseguir la primera feina. D’aquesta manera va ser com els quatre joves torrencs van començar a treballar.

Aida Carles, que havia fet l’assignatura d’estada a l’empresa de l’institut a la guarderia on posteriorment va treballar, argumenta: “Sense tenir aquest contacte m’hauria costat molt més trobar feina.” Juan Ferrer, el jove cambrer, recalca: “Els meus coneguts han passat per una situació similar a la meva, crec que la majoria hem començat treballant de cambrers i sempre a través d’algun contacte.”

Tot i els entrebancs per arribar a aconseguir feina, tots els entrevistats estan “agraïts” amb aquells negocis i companys i companyes que els van brindar una oportunitat i els que els van ajudar.

Foto: L’Aida Carles treballant en una llar d’infants de Torredembarra. / CEDIDA

El darrer vídeo

ENTREVISTA l Josep Bargalló, exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This