Recuperant la memòria d’un ball

TRINI HUGUET ORTEGA

Al voltant de les sis de la tarda a l’envelat, prop de Cal Bofill, tot i que l’espectacle començava a dos quarts d’onze del vespre, els actors ja estaven pentinats i maquillats pel personal de les perruqueries torrenques: Antonieta, Pili i Anna. Les togues blanques fins als turmells amb cintes daurades brodades, les perruques, els decorats vistosos… Tot estava preparat perquè el Ball de Sant Joan s’estrenés el dia 21 de juny de 1996.

La posada en escena va ser molt emotiva, perquè va servir d’homenatge als actors i actrius vius que a principis i a mitjans del segle XX van interpretar l’obra. També hi va haver un sentit record pel director, Manuel Crehuet, que va morir pocs dies abans de poder veure els resultats de la seva direcció i adaptació del text de Sant Joan.

Remei Hurtado, Herodies en aquella representació, recorda: “La gent de mar s’hi va abocar de ple.” La gran majoria dels actors eren amateurs i mai havien pujat dalt d’un escenari. Per exemple, el ballet va aprendre dansa del ventre expressament per a aquella ocasió, gràcies a l’Associació de Ball de la Torre. Els vestits, confeccionats a mà per l’equip de vestuari encapçalat per l’Ódena, van ser retalls de tela i teixits que ja no s’utilitzaven i estaven a les golfes de Cal Marxant, mentre que el vestuari dels soldats romans va ser un préstec dels Armats de la Torre. Els homes de Baix a Mar van donar forma als decorats i a l’espai escènic que va dissenyar Manolo Alcina.

Hi van col·laborar una seixantena de persones de Baix a Mar amb l’excepció d’uns quants torrencs. Aquesta va ser la condició que Crehuet havia imposat a Hurtado per acceptar portar la direcció del ball parlat de Sant Joan i refer el text original, mantenint com a llengua el castellà. Aquesta proposta li va arribar de la mateixa Remei Hurtado, que redescobrí el Ball de Sant Joan a través de la publicació del text, localitzat en uns manuscrits a Vilardida, al programa de festa major del barri marítim de l’any 1995.

Tercera representació, després de 1924 i 1940

El 1963 es va intentar recuperar el Ball, ja que s’havia representat a Baix a Mar els anys 1924 i 1940. L’Associació Amics del Mar, impulsora d’aquest primer intent i presidida per Alcina, buscava cohesionar la gent del barri marítim i a la vegada mantenir aquesta tradició, temptativa en la qual Crehuet ja havia participat intentant refer el text, però no ho va aconseguir per la dificultat que suposava adaptar l’obra a la moral de l’època. No va ser fins passats cinquanta-sis anys que finalment va dur-se a terme el ball parlat de Sant Joan.

El resultat de dos assajos setmanals gairebé durant un any i del gran esforç  qualitat, sobretot en el vestuari, “va agradar molt” al públic torrenc, segons Remei Hurtado. Les entrades de les dues sessions es van exhaurir  l’any 1997 es va tornar a repetir l’èxit, en aquesta ocasió dirigides per Esteve Cañellas. Tot i això, el pedagog i escriptor Gabriel Comes deixa constància del contrari al seu llibre El Ball de Sant Joan de Baix a Mar: “El caràcter còmic i desbaratat que se li va donar per poder salvar el que es va jutjar com un text sense qualitat literària i una representació sense interès per al públic actual, no té res a veure amb l’obra dels anys 1924 i 1940, seriosa, respectada i molt estimada.”

El diari Torredembarra al moment uns dies abans de l’estrena va publicar una notícia sobre la recuperació del ball parlat de Sant Joan. Les últimes línies de la publicació mostraven el que havia suposat tornar a representar l’obra, tal com s’havia fet en èpoques anteriors: “Gràcies a l’entusiasme i l’amor pel teatre de la gent de Baix a Mar, tenint com a objectiu primordial que aquestes representacions tinguin una continuïtat, any rere any, en la festa del barri.”

Avui, passats vint-i-cinc anys, els vestits i els decorats fets a mà s’han fet malbé i han estat llençats. En paraules d’Hurtado: “Ja no es tornarà a fer mai més aquesta obra perquè de la manera com la vam presentar nosaltres era un volum molt important.” L’objectiu que cercaven els Amics de Mar amb la recuperació del Ball no s’ha assolit. El 1997 es tancava, altra vegada, el cicle, i no hi ha hagut continuïtat en la representació del Ball de Sant Joan. Després de quatre representacions al llarg del segle XX, les noves generacions de torrencs no les recorden i en poques ocasions se’ls explica el que va significar reunir i cohesionar tot Baix a Mar per recuperar una tradició identitària.

Foto: Diferents imatges del Ball de Sant Joan de 1996 / CEDIDES PER REMEI HURTADO

El darrer vídeo

VÍDEO l Entrevista a Marina Riudeubas, regidora de Turisme de Torredembarra

Hemeroteca

Advertisement

Tweets recents

Share This