Els pagesos demanen solucions pel problema del mal estat de les rases

JORDI SALVAT – Torredembarra, 16/3/2021

L’aigua sempre ha buscat com arribar al mar i a Torredembarra trobem diverses rases, petits torrents que discorren per diversos punts del municipi i que fan aquesta funció des de fa molts anys. La Torredembarra del 2021 té ben poc a veure amb la de fa 50 o 60 anys. La població s’ha multiplicat per cinc, s’han urbanitzat àmplies zones que abans eren cultius i altres terrenys abans treballats ara estan abandonats. A més, les grans avingudes cada cop més freqüents pels aiguats sobtats i de gran quantitat de precipitació en pocs minuts. Tots aquests canvis també han afectat aquestes petites rieres i un cas paradigmàtic i problemàtic és del de la rasa que limita els termes de Torredembarra i Altafulla.

Aquesta rasa recull aigües pluvials des de la urbanització Brises del Mar i l’autopista AP-7 fins el Polígon Roques Planes. L’acumulació de branques, canyes, herbes i altra matèria orgànica i també de residus plàstics provoca cada cop més sovint taps quan hi ha pluges intenses que causen problemes als cultius quan l’aigua hi arriba, com va passar la tardor de 2019, quan va inundar els camps de calçots de l’Horta Torrenca. Aquestes rierades també erosionen als marges centenaris de pedra seca. Algunes pedres ja s’han desprès i els murs poden acabar enfonsant-se. Són construccions que tenen un alt valor patrimonial i paisatgístic.

El  darrer cas, a finals de febrer

Unes obres en la base d’una torre elèctrica l’alta tensió que es van fer el dilluns 22 de febrer van causar una gran acumulació de sediments i deixalles després dels aiguats del mateix dia malmetessin la recent intervenció i creessin un tap. L’empresa va retirar el material de construcció, però va deixar la matèria orgànica i altres residus plàstics. S’hi pot veure de tot, inclosos trossos d’ampolles de plàstic que els camioners fan servir per orinar durant els trajectes per l’autopista. Després de tres setmanes sense solució, els pagesos no han tingut més remei que fer cremes controlades per reduir una mica el volum de la brossa acumulada impedeix el pas de la maquinària agrícola

Els propietaris de les finques veïnes insisteixen des de fa temps a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i a l’Ajuntament de Torredembarra actuïn davant d’aquestes situacions que es repeteixen cada cop de manera més freqüent. Un d’aquests pagesos, Daniel Rovira, va més enllà i creu que s’hauria d’apostar per una solució definitiva i una possibilitat seria asfaltar la Rasa, com ja es va fer en el tram més proper al mar l’any 1993 i que ha acabat amb els problemes en aquesta zona. “Si no es fa una canalització el problema hi és sempre”, afirma Rovira, que apunta que una actuació d’aquest tipus permetria també crear una nova ruta de senderisme i bicicleta en un dels espais més poc coneguts de l’entorn natural de la vila.

Fonts de l’ACA han explicat al Torredembarra Actualitat que cada cas s’ha d’estudiar, perquè les rieres aporten sediments a les platges, i, a més, hi ha un debat molt viu sobre adoptar solucions naturals o d’altres enfocades a infraestructures de defensa davant les inundacions.

També hi ha una segona rasa que discorre més a prop de la carretera d’enllaç amb l’autopista. Tota les aigües pluvials de Sant Jordi i del pàrquing Mañé i Flaquer travessen la carreta d’enllaç a l’autopista i van a parar en una rasa que baixa paral·lela a aquesta via. Abans era molt petita, de mig metre, però al llarg de la darrer

a dècada el llit ha anat creixent i en moments de pluja intensa baixa amb molta força arrossegant deixalles diverses que s’acumulen en alguns punts. Rovira ha hagut de descartar poder cultiva una de les partides de terra per on passa la rasa per l’acumulació d’aigua i deixalles.

Mirar a mig i llarg termini

El biòleg i ambientòleg altafullenc Ton Aymemí assenyala que el gran problema per aquestes rases és la gran superfície permeable que hi ha al seu voltant i que fa que rebin grans quantitats d’aigua quan es registren grans precipitacions en poc temps. Considera cal fixar la vista a mig i llarg termini, cap a l’aprofitament de l’aigua preveient que en els propers anys es començarà a notar el canvi climàtic en forma d’escassetat d’aigua. “Cal perspectiva. En els propers quinze anys tindrem problemes amb l’aigua i l’energia”, diu.

Aymemí aposta per “solucions” per derivar aquesta aigua que s’acaba perdent al mar cap als cultius, alimentant les capes freàtiques. Assenyala que hi ha solucions que no són difícils. Indica també que des de la Unió Europea ja no s’aposta actualment per la canalització i menys cimentar lleres sinó tornar a les lleres tradicionals. També destaca que cal impulsar la pagesia i revertir l’abandonament dels cultius perquè un sòl ben cuidat és la millor garantia per una millor gestió de l’aigua.

Conveni amb l’ACA per al manteniment

Des de l’Ajuntament, el regidor de Via Pública i Manteniment, Raúl García, recorda que tenen un conveni amb l’ACA a través del qual cada any es fan treballs de manteniment i conservació de les lleres públiques. L’ACA en paga un 80% i la resta del cost l’assumeix l’Ajuntament. El 2020 es van fer dues actuacions. La primera al tram no urbà Cal Dània, amb un pressupost 10.125 euros, i una altra al tram no urbà Sagunyoles, amb un cost de 5.318 euros. García explica que hi ha un contacte directe entre pagesos i tècnics municipals quan es fan aquestes actuacions.

Des de l’Ajuntament no hi ha actualment cap projecte que vagi més enllà d’aquest conveni que permet un manteniment periòdic però que esdevé insuficient, però el regidor no veu amb mals ulls poder abordar amb l’ACA una actuació de més envergadura tenint en compte el canvi climàtic i l’escassetat d’aigua creixent les properes dècades.

Foto: A dalt, na imatge de l’estat de la rasa que limita els termes torrencs i altafullencs després del darrer aiguat. A baix, un marge erosionat pel pas de l’aigua i, més a baix, l’acumulació de sediments i brossa després del darrer aiguat.  / CEDIDA

El darrer vídeo

ENTREVISTA l Josep Bargalló, exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This