HISTÒRIES l Una estada a la Torredembarra de gener de 1939

JORDI SALVAT

De la utopia al camp de concentració (Edicions Viena, 2014) és el llibre de memòries d’un soldat de la Lleva del Biberó, el barceloní Ramom Arau, que la primavera de 1938 va ser mobilitzat junt amb milers de joves catalans més que tenien 17 anys o havien just acabat de complir els 18. Amb edició a cura de Salvador Domènech, les 252 pàgines del llibre són un testimoni excepcional del dia a dia de la Guerra civil espanyola, primer a la rereguarda, on Arau va tenir una activisme polític destacable malgrat la seva joventut i després al front.

Arau combat a la Batalla de l’Ebre. Ell mateix explica que no llença ni un tret. La raó és que, gràcies als coneixements adquirits a l’Institut-Escola Pi i Margall, on havia cursat estudis secundaris, és incorporat als Serveis d’Informació de la seva brigada, la 31a. El gener de 1939, pocs dies abans que l’exèrcit franquista ocupi Torredembarra, el jove soldat passa uns dies al municipi, on explica que s’havia instal·lat la base de la seva brigada. Hi arriba amb un company seu enmig del desordre de la retirada republicana i després de perdre el contacte amb la seva brigada. A la capital del Baix Gaià contacta amb l’alcalde torrenc i els aconsegueix allotjament en una casa particular torrenca, on també els renten la roba.

En el seu relat comenta que “els dos o tres dies que vam passar a Torredembarra van ser unes autèntiques vacances.” Dediquen els dies a “passejar i prendre el sol a la vora del mar”. I explica que a última hora de la tarda anaven al “casino del poble a jugar a dòmino amb l’alcalde i alguns amics seus.” Qui era l’alcalde de Torredembarra aquella darrers dies de la guerra? Gràcies a en Jordi Suñé, he sabut que era Eleuteri Papiol Sabanés (1900-1958), militant d’ERC i veterà de la Guerra del Marroc, on va ser ferit al braç el 1921. Amb l’ocupació franquista, Papiol va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim i condemnat a cadena perpètua. Va patir uns quants anys a la presó, però almenys va salvar la vida.

Tornem a les aventures del jove Ramon. Aquesta breu estada se li va acabar quan el cap de serveis de l’estat major de la brigada els va dir que es preparessin per tornar al front amb ell. Un parell de dies després la guerra s’acabarà per al jove barceloní quan és fet presoner a Valls el 14 de gener i traslladat al camp de concentració franquista de Deusto.

Arau va tornar a tenir contacte amb Torredembarra uns mesos després. Havia hagut de marxar cap al front sense recollir la bugada, que li havien rentat en la casa on havia estat acollit. Va dir-los que els guardessin la roba i que ja els l’enviaria a buscar. Un cop acabada la guerra va recuperar uns pantalons després d’escriure dient-los que li fessin arribar. Quina devia ser la casa torrenca on va es va allotjar aquest jove soldat aquell gener de 1939 i va ser tan ben tractat? Potser no ho sabrem mai. O sí.

Foto: Fragment de la portada de De la utopia al camp de concentració de Ramon Arau.

El darrer vídeo

ENTREVISTA l Josep Bargalló, exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This