El dilema de la guarda infantil

JOSEP SÁNCHEZ – Torredembarra, 13/03/2020

A l’època de l’any en què ens trobem, molts pares i mares d’infants d’entre 0 i 3 anys comencen a pensar què fer amb els seus fills de cara a l’inici del curs vinent. Encara que a Catalunya l’educació no és obligatòria fins als sis anys, els centres escolars d’infantil i primària inicien el seu recorregut a P3, de manera que la pràctica totalitat dels nens i nenes del país de tres anys o més ja es troben escolaritzats.

No passa el mateix en la franja d’edat dels 0 a 3 anys. En aquest cas, les alternatives que tenen els progenitors són variades i sovint depenen de la conciliació de la vida laboral i familiar una vegada acaben les pertinents baixes per maternitat i paternitat. El cost econòmic tampoc és igual, ja que mentre l’escolarització a partir de tres anys és gratuïta als centres públics, no passa el mateix per als menors d’aquesta edat, i en aquest cas les famílies sí que es veuen obligades a fer un esforç econòmic.

Llars d’infants, part del sistema educatiu

Però, quines alternatives hi ha en aquesta etapa de la vida dels infants quan no podem o no volem que es quedin a casa? La via més comuna és la de les llars d’infants, siguin públiques o privades, que s’han de regir per la normativa que marca el decret 282/2006. En el cas de Torredembarra, trobem tres centres d’aquest tipus: dos d’ells públics (El Cirerer i Els Gegants de la Torre) i un de privat (La Casa de les Fades).

“Els tres són part del sistema educatiu. L’única diferència entre les públiques i les privades és econòmica”, remarca la regidora d’Educació, Maria Gual, que afegeix que, en aquests casos, “tot està molt regulat i hi ha una garantia que es compleixen uns requisits”. A més, l’admissió també segueix una normativa, es fa una programació anual i hi ha un inspector d’ensenyament que visita periòdicament els centres. Sobre la disponibilitat de places en aquests centres, Gual remarca que darrerament hi ha hagut una lleugera davallada d’inscripcions per la presència d’altres centres que no són llars d’infants com a tal.

Aquests centres són els que s’anomenen de custòdia o de suport familiar i a Torredembarra n’hi ha alguns com El Petit Món, obert des de fa cinc anys a l’avinguda Catalunya, o el 4U, al carrer Garrofers. Aquests centres es diferencien de les ludoteques en el fet que poden oferir serveis de guarda infantil al grup d’edat de 0 a 3 anys amb l’objectiu de facilitar la conciliació de la vida familiar, laboral i personal.  Hi poden anar infants més grans, fins als 12 anys, però en el grup d’edat més petit, han de disposar d’un espai propi.

Sense regulació

En aquest cas, els centres de suport familiar no estan regulats per cap decret de la Generalitat. Per tant, no han de complir les mateixes exigències ni normatives que una llar d’infants i els preus també acostumen a ser més econòmics. El problema ve quan es pot pensar que sí que són escoles bressol i que estan en les mateixes condicions que les llars municipals o les privades. “No són mals llocs, està bé que hi hagi aquests serveis per deixar els nens quan es necessiti, però quan una família decideix pel motiu que sigui anar al centre de custòdia ha de tenir clar que no estan anant a una llar d’infants”, destaca Maria Gual.

Però els centres de suport familiar o de custòdia sí que han de complir tot un seguit de normatives, per exemple en matèria d’edificació, seguretat, higiene, sanitat o habitabilitat. També les normes que estableixen els ajuntaments. En el cas de Torredembarra, el consistori estableix uns horaris i una superfície màxims, que consti que és un espai no educatiu, que la titulació mínima del personal sigui la de monitor o monitora de lleure infantil o que la ràtio d’infants per cada professional sigui de vuit en la franja d’edat de 0 a 3 anys, entre moltes altres. Fins i tot, es regula l’altura d’alguns elements que es poden trobar a l’espai, com endolls o farmacioles.

Una de les principals característiques d’aquests centres és la seva flexibilitat horària i l’adaptabilitat a les necessitats de les famílies. Així, molts d’aquests centres ofereixen, d’una banda, una alternativa per a la guarda infantil de forma estable, i també un espai on puguin quedar-se els nens i nenes de forma esporàdica si els seus progenitors en tenen la necessitat. “Ens donem a conèixer sobretot pel boca a boca, ens adaptem bastant als casos de cada família”, comenta Alba Arabia, gerent d’El Petit Món, que afegeix: “Som una alternativa a les llars d’infants, però tenim un horari molt ampli, de set del matí a nou de la nit. No tanquem durant el dia i els dissabtes i diumenge obrim fins a les tres de la tarda. Fem activitats segons la temporada, contacontes, pintures… Intentem educar amb el joc.”

En el cas d’El Petit Món, no només acullen infants de 0 a 3 anys, sinó que també n’hi ha de més grans, sobretot les tardes i en alguns moments de l’any, com la Setmana Santa o l’estiu: “Ho notem bastant, hi ha gent fixa que ja ve cada any per aquestes dates”, apunta Arabia. També obren durant gairebé cada dia de l’any. A més, ofereixen altres serveis com per exemple anar a buscar als nens i nenes més grans a les escoles. Arabia també assenyala que no poden ser una llar d’infants perquè no tenen servei de menjador, i creu que seria positiu que hi hagués més regulació per, per exemple, poden optar a alguns ajuts o subvencions.

L’altra cara de la moneda la protagonitzen les llars d’infants privades, que a vegades veuen en aquests centres de suport familiar una competència directa. “Per començar no tenen tants requisits com nosaltres”, apunta l’Olga Casabona, codirectora de La Casa de les Fades. “Nosaltres necessitem uns metres quadrats i unes titulacions que comporten uns costos. Les ludoteques i els centres de suport familiar poden oferir preus més baixos que nosaltres”, afegeix Fanny Argilaguet, l’altra directora de la llar.

Casabona també creu que des del seu centre s’intenta “més educar que guardar” i es queixa que a vegades aquests centres ofereixen publicitat enganyosa i que fa que “els pares i mares no acabin de saber ben bé quina és la diferència entre unes i altres”. En qualsevol cas, la codirectora de La Casa de les Fades sí que considera que hi ha espai per a tota l’oferta si aquests centres de suport familiar s’oferissin com el que són: “Podríem conviure, però la cosa estaria a oferir els serveis fora de l’horari escolar, ja que als pares que treballen de tarda els convé.”

Torredembarra, sense ludoteques

En aquest petit repàs a les alternatives que poden trobar les famílies amb nens de 0 a 3 anys manca la peça de les ludoteques, encara que en el cas de Torredembarra, a l’Ajuntament no li consta que hi hagi cap que s’adapti a aquestes característiques. Les ludoteques estan regulades pel decret 94/2009 i destaca que no poden oferir servei de guarda per a nens en l’etapa dels 0 a 3 anys. “És un centre que serveix per anar a jugar i han de complir un seguit de requisits en els valors de les joguines, per exemple”, destaca la regidora Maria Gual. Un dels punts més destacats és que un infant de menys de quatre anys ha d’estar sempre acompanyat d’un adult responsable que se’n faci càrrec. D’aquesta manera, en cap cas es poden considerar competència directa per a les llars d’infants.

L’objectiu de les ludoteques, segons el decret que en regula el funcionament, és col·laborar en el desenvolupament integral dels infants proporcionant-los un espai adient i els recursos necessaris per poder jugar lliurement.

Llars d’infants (siguin públiques o privades), ludoteques i centres de suport familiar conformen el mapa de les opcions que s’ofereixen a les famílies amb infants que encara no han començat el segon cicle d’educació infantil. Una realitat complexa que també porta associat un debat molt més profund sobre la conciliació entre vida familiar i laboral per part dels progenitors o també si cal implantar la universalització de l’educació des dels zero anys, tenint en compte el temps que duren les baixes per maternitat i paternitat.

Foto: La Casa de les Fades és l’única llar d’infants privada que hi ha a Torredembarra. / JOAN CASAS

El darrer video

VÍDEO l Demostració de la màquina que desinfecta amb ozó de la Covid-19 de l’empresa Beach Trotters a la platja de Torredembarra

Hemeroteca

Tweets recents

Share This