Al costat de la gent gran

JOSEP SÁNCHEZ

Segons les da­des que aparei­xen a l’estudi de l’Idescat ‘Projeccions de la llar 2016-2026’, unes 79.000 persones viuen soles a la demarcació de Tarragona. Això su­posa gairebé un de cada quatre habitatges de la província. Una realitat que ha anat a més en les últimes dècades a causa de diferents factors com poden ser l’envelliment de la població, l’augment de l’esperança de vida o els canvis en les re­lacions familiars, que protagonitzen sobretot joves i persones grans. En aquest segon cas, això comporta un seguit de problemàtiques i rep­tes als quals dediquen accions específiques go­verns locals, serveis sa­nitaris i d’emergències i diferents entitats i asso­ciacions.

A Torredembarra són centenars les persones grans que viuen soles, sobretot en edats avança­des, quan un membre de la parella mor. Una situació que, per raons lògiques és més comu­na entre les dones, que tenen una esperança de vida més elevada. Des de les administracions hi ha algunes eines que permeten adaptar-se a les necessitats d’aquestes persones, per exem­ple, per anar al metge. Sense anar més lluny, hi ha un servei del Cen­tre d’Atenció Primària (CAP) que permet que es facin visites a domi­cili per fer un seguiment de la salut d’aquests pa­cients que, per qüestions d’edat, sovint tenen cer­tes problemàtiques.

Però més enllà de les dificultats que aquestes persones grans poden tenir en el dia a dia per anar al metge o a com­prar o per fer les tasques diàries de la llar, una al­tra realitat a la qual han de fer front és la solitud. És per això que, a banda dels serveis que ofereix l’administració, Càritas Torredembarra tam­bé ha desenvolupat en els últims anys alguns programes destinats a l’atenció a la gent gran que viu sola.

Es tracta d’iniciatives com l’Ara al teu costat, el Bon dia o els Tallers de Memòria, que són possibles gràcies a la col·laboració dels vo­luntaris de l’entitat i que van destinats a pal·liar aquesta sensació de soledat per part de les persones grans i també ajudar-les en la realitza­ció de les seves tasques del dia a dia.

Una desena de dones grans de Torredembarra participen, per exemple, al programa Ara al teu costat, un programa d’acompanyament set­manal de dues hores de durada en què un volun­tari comparteix aquest temps amb una perso­na gran, ja sigui dins o fora del domicili, per tal de conversar, passejar, compartir moments o ajudar a fer aquelles tasques que, per la seva edat, la persona bene­ficiària no pot. Càritas porta ara mateix nou casos i n’hi ha tres més que estan programats.

Una de les beneficiàries d’aquest programa és l’Enriqueta Pueyo, de 89 anys i que en fa uns set que rep la vi­sita setmanal d’una voluntària. “Estic molt bé a casa meva, molt a gust, però a vegades em cau la casa a sobre, i sobretot a l’hivern és molt avorrit”, ens ex­plica aprofitant una de les visites setmanals que fem amb la Patrí­cia Morel, la voluntària que ja fa uns anys que visita l’Enriqueta. Mare de tres fills, Pueyo es va quedar vídua molt jove, amb 32 anys i tres cria­tures petites. Des de fa més de 20 anys viu a la seva casa unifamiliar al barri de Clarà, on la visita la Patrícia.

Se sent bé de salut, ex­cepte pel vertigen que sent a vegades quan camina i algunes difi­cultats en la mobilitat. Aquest vertigen, per exemple, va fer que es donés un petit cop amb un moble i que vingues­sin des del CAP per con­trolar-li el blau que li va sortir. Els voluntaris de Càritas ajuden també a fer aquest seguiment dels petits problemes físics i, fins i tot, acom­panyen les persones grans als centres sa­nitaris si ho conside­ren necessari. Durant la visita a l’Enriqueta, ens acompanya el Joan Esteve, responsable de les activitats de la gent gran a Càritas. “Els hi dic que el que no pot ser és que es quedin sempre a casa”, co­menta, mentre ens ex­plica que també ajuden a fer alguns tràmits amb l’administració. En el cas de l’Enriqueta, per exemple, van sol·licitar una subvenció a la Ge­neralitat per canviar la banyera per un plat de dutxa, que van demanar al febrer passat i de la qual estan esperant en­cara que vinguin a fer l’obra.

Els tres fills de l’Enriqueta, que ronden tots els 60 anys, viuen a Barcelona i la venen a visitar setmanalment o quinzenalment. A més, ella també va allà, per exemple, durant les fes­tes de Nadal, quan pas­sa uns 20 dies a la capi­tal catalana. Destaca la gran atenció que li pres­ta el seu gendre, que “si el busco, no l’hagués trobat”. La distància i les obligacions diàries, però, eviten que puguin estar sempre més pen­dents d’ella. Aquesta és una realitat que ens destaca en Joan Este­ve: “Hi ha molts casos de gent gran que venen a Torredembarra a viu­re quan es jubilen i que després, quan mor algú de la parella, es troben sols”.

Una altra de les per­sones que es beneficia d’aquest programa, l’Ara al teu costat, és la Ramona Capel, de 85 anys i que viu en un pis a l’avinguda Catalun­ya. La voluntària que la visita setmanalment des de fa dos anys és la Goretti Granell, amb la qual comparteix con­verses i, sobretot, pas­seja pel poble. “Cada dia surt una estona”, explica la Goretti, mentre que la Ramona afegeix fent broma que “demanaré una paga a l’Ajuntament, perquè m’assec molt als bancs i sempre els netejo”. Amb problemes d’oïda, la seva avançada edat fa que li costi realitzar algunes feines de casa, com fer el llit perquè “és de matrimoni i haig de fer la volta”. Així i tot, la Ramona porta una vida activa i surt sovint a comprar amb el seu “carro”, el caminador que porta sempre amb ella. A més, també va els dissabtes a berenar amb algunes amigues de la seva edat, encara que això depèn de l’estat de salut que tinguin.

Vídua des de fa 13 anys, la Ramona té una fi­lla que la visita com a mínim un cop a la setmana i que li truca sovint. Mentre estem a casa seva acompanyats també de la Goretti i el Joan també rep la tru­cada telefònica d’una amiga i pica a la porta la Petra, una veïna d’edat similar que anuncia que ja ha arribat a casa seva. Així i tot, la Ra­mona reconeix que se sent “sola” i destaca la importància que té per ella aquest programa de voluntariat: “A la Goret­ti la necessito molt, ens avenim molt bé, perquè les dues vam treballar al camp”. La seva volun­tària afegeix que són “molt amigues” i que quan la Ramona va te­nir un problema de sa­lut una mica més seriós li feia visites “cada dia o cada dos i li trucava per telèfon”.

BON DIA: TRUCADES DIÀRIES A MÉS DE 50 PERSONES

Una altra de les inicia­tives que té en marxa Càritas destinada a la gent gran de Torredem­barra és el programa Bon dia, que inicial­ment feia l’Ajuntament, però que fa anys va pas­sar a gestionar l’entitat. Consisteix en una tru­cada diària que fan els voluntaris i voluntàries a les persones grans per saber si tenen alguna necessitat i per com­provar que tot estigui bé. Una iniciativa que té una doble funció. D’una banda, fa més fàcil que es pugui detec­tar alguna emergència i, de l’altra, alleugereix la sensació de soledat de les persones grans. “Totes elles esperen la trucada al matí i ja co­neixen amb qui parlen. Normalment són con­verses de només un o dos minuts, però a ve­gades s’allarga, perquè els hi agrada”, assegura en Joan Esteve. Les tru­cades es fan de forma diària i hi participen set voluntaris que ate­nen 72 persones grans. “Ho fem sempre, no pa­rem, no hi ha vacances. Considero que trucar aquestes persones és important”, afegeix Es­teve.

A banda d’aquests dos projectes, a Càritas també realitzen els Ta­llers de memòria, ac­tivitats d’estimulació cognitiva per a la gent gran que vol incre­mentar l’autonomia i el benestar de la gent gran. Unes activitats que es realitzen al local de Càritas i que, de fet, també serveixen com a punt de trobada i de socialització per a les persones grans. Una forma també de crear comunitat entre ells i, de fet, no és estrany que quan en Joan o la resta de voluntaris i volun­tàries visiten les per­sones grans, aquestes preguntin i s’interessin per com li va a alguna de les altres usuàries dels serveis de Càritas.

Un dels moments de l’any on es posa més de manifest aquesta soledat de les persones grans és el Nadal. Així i tot, en el cas de To­rredembarra —segons ens explica Esteve—, gran part d’aquestes persones grans passen les festes amb els seus fills, com era el cas de l’Enriqueta o de la Ra­mona. Des de l’entitat, els ofereixen un petit lot de Nadal que els porten directament al domicili. Un petit detall que posa de manifest l’atenció que es dona des de Càritas a les persones grans. A l’entitat treba­llen intensament i sen­ten que la seva funció és important, però a la ve­gada també es mostren reivindicatius a l’hora de demanar més im­plicació de les adminis­tracions. “A Catalunya hi ha centenars de mi­lers de voluntaris i, com que això funciona, hi ha massa dependència del treball d’aquest tipus d’entitats”, sentencia Esteve.