Al costat de la gent gran

JOSEP SÁNCHEZ

Segons les da­des que aparei­xen a l’estudi de l’Idescat ‘Projeccions de la llar 2016-2026’, unes 79.000 persones viuen soles a la demarcació de Tarragona. Això su­posa gairebé un de cada quatre habitatges de la província. Una realitat que ha anat a més en les últimes dècades a causa de diferents factors com poden ser l’envelliment de la població, l’augment de l’esperança de vida o els canvis en les re­lacions familiars, que protagonitzen sobretot joves i persones grans. En aquest segon cas, això comporta un seguit de problemàtiques i rep­tes als quals dediquen accions específiques go­verns locals, serveis sa­nitaris i d’emergències i diferents entitats i asso­ciacions.

A Torredembarra són centenars les persones grans que viuen soles, sobretot en edats avança­des, quan un membre de la parella mor. Una situació que, per raons lògiques és més comu­na entre les dones, que tenen una esperança de vida més elevada. Des de les administracions hi ha algunes eines que permeten adaptar-se a les necessitats d’aquestes persones, per exem­ple, per anar al metge. Sense anar més lluny, hi ha un servei del Cen­tre d’Atenció Primària (CAP) que permet que es facin visites a domi­cili per fer un seguiment de la salut d’aquests pa­cients que, per qüestions d’edat, sovint tenen cer­tes problemàtiques.

Però més enllà de les dificultats que aquestes persones grans poden tenir en el dia a dia per anar al metge o a com­prar o per fer les tasques diàries de la llar, una al­tra realitat a la qual han de fer front és la solitud. És per això que, a banda dels serveis que ofereix l’administració, Càritas Torredembarra tam­bé ha desenvolupat en els últims anys alguns programes destinats a l’atenció a la gent gran que viu sola.

Es tracta d’iniciatives com l’Ara al teu costat, el Bon dia o els Tallers de Memòria, que són possibles gràcies a la col·laboració dels vo­luntaris de l’entitat i que van destinats a pal·liar aquesta sensació de soledat per part de les persones grans i també ajudar-les en la realitza­ció de les seves tasques del dia a dia.

Una desena de dones grans de Torredembarra participen, per exemple, al programa Ara al teu costat, un programa d’acompanyament set­manal de dues hores de durada en què un volun­tari comparteix aquest temps amb una perso­na gran, ja sigui dins o fora del domicili, per tal de conversar, passejar, compartir moments o ajudar a fer aquelles tasques que, per la seva edat, la persona bene­ficiària no pot. Càritas porta ara mateix nou casos i n’hi ha tres més que estan programats.

Una de les beneficiàries d’aquest programa és l’Enriqueta Pueyo, de 89 anys i que en fa uns set que rep la vi­sita setmanal d’una voluntària. “Estic molt bé a casa meva, molt a gust, però a vegades em cau la casa a sobre, i sobretot a l’hivern és molt avorrit”, ens ex­plica aprofitant una de les visites setmanals que fem amb la Patrí­cia Morel, la voluntària que ja fa uns anys que visita l’Enriqueta. Mare de tres fills, Pueyo es va quedar vídua molt jove, amb 32 anys i tres cria­tures petites. Des de fa més de 20 anys viu a la seva casa unifamiliar al barri de Clarà, on la visita la Patrícia.

Se sent bé de salut, ex­cepte pel vertigen que sent a vegades quan camina i algunes difi­cultats en la mobilitat. Aquest vertigen, per exemple, va fer que es donés un petit cop amb un moble i que vingues­sin des del CAP per con­trolar-li el blau que li va sortir. Els voluntaris de Càritas ajuden també a fer aquest seguiment dels petits problemes físics i, fins i tot, acom­panyen les persones grans als centres sa­nitaris si ho conside­ren necessari. Durant la visita a l’Enriqueta, ens acompanya el Joan Esteve, responsable de les activitats de la gent gran a Càritas. “Els hi dic que el que no pot ser és que es quedin sempre a casa”, co­menta, mentre ens ex­plica que també ajuden a fer alguns tràmits amb l’administració. En el cas de l’Enriqueta, per exemple, van sol·licitar una subvenció a la Ge­neralitat per canviar la banyera per un plat de dutxa, que van demanar al febrer passat i de la qual estan esperant en­cara que vinguin a fer l’obra.

Els tres fills de l’Enriqueta, que ronden tots els 60 anys, viuen a Barcelona i la venen a visitar setmanalment o quinzenalment. A més, ella també va allà, per exemple, durant les fes­tes de Nadal, quan pas­sa uns 20 dies a la capi­tal catalana. Destaca la gran atenció que li pres­ta el seu gendre, que “si el busco, no l’hagués trobat”. La distància i les obligacions diàries, però, eviten que puguin estar sempre més pen­dents d’ella. Aquesta és una realitat que ens destaca en Joan Este­ve: “Hi ha molts casos de gent gran que venen a Torredembarra a viu­re quan es jubilen i que després, quan mor algú de la parella, es troben sols”.

Una altra de les per­sones que es beneficia d’aquest programa, l’Ara al teu costat, és la Ramona Capel, de 85 anys i que viu en un pis a l’avinguda Catalun­ya. La voluntària que la visita setmanalment des de fa dos anys és la Goretti Granell, amb la qual comparteix con­verses i, sobretot, pas­seja pel poble. “Cada dia surt una estona”, explica la Goretti, mentre que la Ramona afegeix fent broma que “demanaré una paga a l’Ajuntament, perquè m’assec molt als bancs i sempre els netejo”. Amb problemes d’oïda, la seva avançada edat fa que li costi realitzar algunes feines de casa, com fer el llit perquè “és de matrimoni i haig de fer la volta”. Així i tot, la Ramona porta una vida activa i surt sovint a comprar amb el seu “carro”, el caminador que porta sempre amb ella. A més, també va els dissabtes a berenar amb algunes amigues de la seva edat, encara que això depèn de l’estat de salut que tinguin.

Vídua des de fa 13 anys, la Ramona té una fi­lla que la visita com a mínim un cop a la setmana i que li truca sovint. Mentre estem a casa seva acompanyats també de la Goretti i el Joan també rep la tru­cada telefònica d’una amiga i pica a la porta la Petra, una veïna d’edat similar que anuncia que ja ha arribat a casa seva. Així i tot, la Ra­mona reconeix que se sent “sola” i destaca la importància que té per ella aquest programa de voluntariat: “A la Goret­ti la necessito molt, ens avenim molt bé, perquè les dues vam treballar al camp”. La seva volun­tària afegeix que són “molt amigues” i que quan la Ramona va te­nir un problema de sa­lut una mica més seriós li feia visites “cada dia o cada dos i li trucava per telèfon”.

BON DIA: TRUCADES DIÀRIES A MÉS DE 50 PERSONES

Una altra de les inicia­tives que té en marxa Càritas destinada a la gent gran de Torredem­barra és el programa Bon dia, que inicial­ment feia l’Ajuntament, però que fa anys va pas­sar a gestionar l’entitat. Consisteix en una tru­cada diària que fan els voluntaris i voluntàries a les persones grans per saber si tenen alguna necessitat i per com­provar que tot estigui bé. Una iniciativa que té una doble funció. D’una banda, fa més fàcil que es pugui detec­tar alguna emergència i, de l’altra, alleugereix la sensació de soledat de les persones grans. “Totes elles esperen la trucada al matí i ja co­neixen amb qui parlen. Normalment són con­verses de només un o dos minuts, però a ve­gades s’allarga, perquè els hi agrada”, assegura en Joan Esteve. Les tru­cades es fan de forma diària i hi participen set voluntaris que ate­nen 72 persones grans. “Ho fem sempre, no pa­rem, no hi ha vacances. Considero que trucar aquestes persones és important”, afegeix Es­teve.

A banda d’aquests dos projectes, a Càritas també realitzen els Ta­llers de memòria, ac­tivitats d’estimulació cognitiva per a la gent gran que vol incre­mentar l’autonomia i el benestar de la gent gran. Unes activitats que es realitzen al local de Càritas i que, de fet, també serveixen com a punt de trobada i de socialització per a les persones grans. Una forma també de crear comunitat entre ells i, de fet, no és estrany que quan en Joan o la resta de voluntaris i volun­tàries visiten les per­sones grans, aquestes preguntin i s’interessin per com li va a alguna de les altres usuàries dels serveis de Càritas.

Un dels moments de l’any on es posa més de manifest aquesta soledat de les persones grans és el Nadal. Així i tot, en el cas de To­rredembarra —segons ens explica Esteve—, gran part d’aquestes persones grans passen les festes amb els seus fills, com era el cas de l’Enriqueta o de la Ra­mona. Des de l’entitat, els ofereixen un petit lot de Nadal que els porten directament al domicili. Un petit detall que posa de manifest l’atenció que es dona des de Càritas a les persones grans. A l’entitat treba­llen intensament i sen­ten que la seva funció és important, però a la ve­gada també es mostren reivindicatius a l’hora de demanar més im­plicació de les adminis­tracions. “A Catalunya hi ha centenars de mi­lers de voluntaris i, com que això funciona, hi ha massa dependència del treball d’aquest tipus d’entitats”, sentencia Esteve.

El darrer video

S’estrena el videoclip de ‘Gràcies’ un dels temes del darrer disc de Llongue

Hemeroteca

Tweets recents

Share This