La platja d’Altafulla afronta un futur incert: el canvi climàtic evidencia ja un procés de regressió que amenaça la sostenibilitat de l’espai

TONI CABANILLAS

Fa temps que Altafulla té un problema a la platja, o potser més d’un. Un problema que, després dels estralls d’un 2022 que ho ha arrasat tot, ja no pot amagar les arestes econòmiques, turístiques, ambientals… i també les polítiques, naturalment. Una exitosa temporada turística, alguns anuncis grandiloqüents i una moció de censura després, la platja d’Altafulla és avui tot un maldecap.

Per a Toni Espanya, cap del Servei Provincial de Costes de l’Estat a Tarragona, el principal neguit rau en “la forta regressió de la platja d’Altafulla al seu extrem nord” –a Voramar– i existeix “un veritable punt d’inflexió” al temporal Glòria de principis de 2020, que es va acarnissar amb la façana litoral de la Costa Daurada. Espanya reconeix que “tot fa pensar que aquesta regressió de la platja és un comportament general”, si bé encara no està clar “si som davant un fet estructural que s’accentuarà amb el temps”. El cap provincial de Costes demana prudència i s’absté de fer recomanacions “mentre no sabem a ciència exacta a què ens enfrontem”. Un estudi del Ministeri sobre la dinàmica litoral de Tarragona hauria de posar llum a la foscor. S’espera que les conclusions es facin públiques a finals d’aquest 2023.

“El Glòria va fer molt de mal a la zona submergida de tota la costa, i Altafulla no és cap excepció”, hi afegeix Xisco Roig, dr. en Geografia per la UIB i en Geologia per la UB. Roig va elaborar el Pla de Gestió de la platja altafullenca entre els anys 2019 i 2022, encarregat per l’anterior govern, i que proposava, grosso modo, un sistema de dunes i trampes de captació de sorra per protegir l’espai davant l’amenaça de futurs temporals.

Sustentada artificialment

“La d’Altafulla és una platja que des dels anys noranta s’ha pogut sustentar, artificialment, a través de grans aportacions de sorra que ja superen els 600.000 m3”, explica l’expert. “És per això que, cada vegada que arriba un temporal, afloren totes les misèries”, afegeix. La diagnosi de Roig és clara: “Ara, la natura està reclamant les seves escriptures”. El seu projecte va rebre el premi Iniciativa Medi Ambient de la Diputació de Tarragona l’any 2020.

Iván Cáceres, investigador del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, detecta que “la platja d’Altafulla té un problema perquè no li arriben sediments” i és partidari de la construcció d’una “estructura submergida” capaç de “debilitar les onades que s’acaben emportant la sorra” altafullenca. L’actual govern, enèrgic defensor de la hipòtesi d’un espigó, vol encarregar a la UPC un estudi paral·lel sobre cap a on està marxant la sorra i propostes concretes de salvaguarda de la platja. “El que pretén el projecte s’acostaria molt més a amortir el problema d’Altafulla que a solucionar-ho”, exposa l’investigador. Cáceres matisa que aquesta estructura no hauria de ser necessàriament un espigó.

Els tres experts consultats coincideixen que no existeixen solucions fàcils a problemes complexos i suggereixen que la solució final no passarà per fórmules màgiques sinó “per la suma de diverses alternatives complementàries”. “Llegeixo afirmacions molt categòriques que apunten a la construcció d’espigons o a perpetuar les aportacions de sorra”, se sorprèn Roig. “Les coses” –assegura– “sempre són més complicades”. Espanya argumenta que les aportacions de sorra “només tenen sentit com a mesura provisional” i les defineix com “una solució insostenible en el temps”. Rebutja, però, la tesi que simplifica el procés com un espiral d’abocar diners al mar. “És la manera més natural de fer front a la regressió amb una sorra que sempre torna allà on va ser extreta”, puntualitza.

La hipòtesi dels espigons tampoc entusiasma els altres experts consultats. Roig destaca que pot comportar contraefectes “d’erosió i regressió”, i Espanya la veu “precipitada” fins conèixer les conclusions de l’estudi del Ministeri. “Al cap i a la fi, si es confirma que el canvi climàtic accentuarà aquesta regressió, tampoc seria una solució vàlida a llarg termini”, lamenta el cap de Costes de Tarragona, tot reconeixent que “existeix la possibilitat que l’actual disseny de Botigues de Mar sigui incompatible amb la convivència” i que calgui començar a plantejar-se escenaris “més impopulars, però realistes” si la situació climàtica esdevé irreversible.

El to de Toni Espanya no vol ser alarmista, però tampoc s’estalvia un toc d’atenció a la classe política: “Convindria la valentia de pensar decisions a llarg termini, i no només a quatre anys vista, sobre el futur de la platja d’Altafulla”. Cáceres recorda que “la línia de costa mediterrània ha anat oscil·lant constantment al llarg de la història”, i que el context actual no sembla una excepció. Per a Xisco Roig, el discurs dels tècnics evidencia que “s’ha fet de la platja d’Altafulla una batalla política local sense tenir present que estem parlant d’un fenomen mediterrani” molt més ampli.

Un motor turístic

El factor econòmic del paradís esdevé un dels grans quids de la qüestió, i Toni Espanya també té clar que “un municipi tan dependent del turisme no es pot permetre no tenir platja”. “Parlem del principal motor de dinamització econòmica local”, recorda Josep Maria Lloret, president de l’Associació Turística d’Empresaris i Comerciants d’Altafulla (ATECA). “El turisme belluga la riquesa, i això va relacionat directament a què qui ens visita s’enamori d’Altafulla”, raona. Tem que “si no oferim una platja digna, acabem perdent aquests turistes enamorats”. El president d’ATECA matisa que la primera temporada postpandèmia “ha anat molt bé”,  calcula que prop del 80% de la facturació dels comerços es concentra en els mesos turístics i raona que perdre aquesta musculatura faria “insostenible” la vida de molts negocis.

Lloret conclou amb una sentència digna de Joc de Trons: “Penseu que l’hivern, per a nosaltres, és molt dur”. Sembla evident que l’amenaça d’un hivern que duri anys mai es resoldrà amb respostes que càpiguen en un tuit. Perquè “les coses”, ressona la sentència de Roig, “sempre són més complicades”.

Foto: La darrera setmana del 2022 es va fer una aportació de sorra a la zona de davant del parc de Voramar. / AJ. ALTAFULLA

Share This