Salomó recupera un dels seus episodis més foscos en una obra de teatre

JORDI SALVAT

Un crim en un poble d’uns pocs centenars d’habitants marca diverses generacions. Però el temps passa i al cap dels anys només els més grans recorden l’episodi. És el que ha passat a Salomó amb l’assassinat l’any 1915 d’ una veïna de la localitat de 62 anys, de Dolors Giralt Gisbert, a mans de Bartomeu Orpinell, un jove també el municipi. La salomonenca Anna Ferrando vol impedir que aquest episodi de la memòria popular d’aquesta localitat de l’interior del Baix Gaià fent una adaptació teatral, que es podrà veure al Casal Municipal el proper dissabte 17 de desembre. Ferrando també és la directora del muntatge, que porta pel títol Què ha passat a Cal Cisquet de la Rita? i compta amb una vintena d’actors.

Per a la creació d’aquesta peça teatral d’una hora de durada, Ferrando s’ha basat, per una banda, en una cançó que van crear sobre el crim les treballadores de la fàbrica tèxtil de Salomó a ritme de cuplet -l’estil musical que triomfava aquella època- i, per l’altra, en un treball d’hemeroteca, revisant les notícies publicades pel Diari de Tarragona sobre el succés i el judici. “He descobert coses que al poble no se sabien i una és que el mòbil del crim no va ser només dinerari sinó que, segons una notícia publicada, la víctima s’interposava en la relació de l’assassí amb una jove del poble”, explica l’autora, que assenyala que, tot i ser condemnat a mort, Orpinell va ser absolt pel rei Alfons XIII. “No ho he pogut comprovar documentalment, però al poble es deia que va acabar anant a viure a Reus”, apunta Ferrando.

Després del crim hi va haver moments complicats a Salomó, com algun intent de revenja dels joves del poble, que van entrar a les terres dels pares de d’Orpinell i va requerir la intervenció de la Guàrdia Civil. Els pares de l’assassí van haver de marxar finalment del poble per la pressió dels veïns i ell no va tornar més a Salomó. En aquesta obra es podrà veure com va succeir al crim, com van trobar l’assassí, els intents de clemència i la condemna a mort.

Tradició teatral

Salomó és un municipi on hi ha hagut sempre una gran tradició teatral i l’Elenc Salomonenc es va mantenir actiu fins dels anys vuitanta, quan la majoria de joves integrants el grup va a n marxar estudiar i viure fora. La representació del Ball del Sant Crist, amb una vessant teatral important, aplega els darrers anys veïns i veïnes amb inquietuds artístiques. Aquest mes de maig passat es va fer una crida per reactivar l’Elenc Salomonenc i els que hi van respondre van començar a llegir obres de teatre per trobar-ne una per a representar. I al final la van trobar.

Anna Ferrando i Assumpta Ferré dinamitzen des de fa anys el Punt de Lectura de Ca Cadernal, un espai que vol acabar sent la biblioteca del municipi, i la sogra de Ferré recordava aquell assassinat succeït fa més de cent anys. “Vam veure que les generacions actuals no en sabien res i vam creure que calia recuperar i conservar aquesta memòria popular, que el sentiment de poble no es perdi”, explica Ferrando, que havia escrit anteriorment poesia i alguna obra infantil, però no havia publicat res. Fins el curs passat era mestra i els últims anys havia estat directora del Col·legi Antoni Roig de Torredembarra. Reconeix que en el moment de la jubilació ja tenia l’obra escrita però que en aquests darrers mesos ja pogut dedicar-se més a la preparació del muntatge teatral.

L’autora destaca que la lletra de la cançó l’han pogut trobar a un exemplar dels anys vuitanta de la Revista de Salomó i també al volum dedicat a Salomó de la col·lecció la Creu de Terme.  La cançó té un protagonisme en el muntatge teatral i s’acabarà cantant, gràcies a la col·laboració de les dones més grans del poble, que encara la recorden.

Des del mes d’octubre aquesta vintena de salomonencs i salomonenques estan assajant tots els caps de setmana per arribar a la data d’estrena de la seva primera obra, que serà el dissabte 17 de desembre al Casal Municipal, dins dels actes per recaptar diners per a la Marató de TV3. Serà la culminació d’una “moguda” -com ho qualifica Ferrando- en què s’ha implicat molta gent de Salomó, que sembla que puja al carro de la febre pels crims que els darrers anys afecta el nostre país. Un crim que és memòria popular.

Foto: Un dels assajos per preparar la representació de l’obra de teatre. / CEDIDA

Share This