Un balanç d’aquest primer any de mandat al Baix Gaià: un inici prou tranquil políticament

JORDI SALVAT – Torredembarra, 18/6/2020

És setmana de balanços dels governs municipals. El coronavirus ens ha fet perdre la noció del temps, però ja fa un any que van prendre possessió les noves corporacions municipals que, al Baix Gaià, van estar marcades majoritàriament per la continuïtat en els alcaldes. però algunes destacades excepcions. Fem, doncs, una mica de balanç d’aquest primer any, que té dos parts diferenciades: abans de l’arribada de la Covid-19 i després de la declaració de l’estat d’alarma a causa del virus i les conseqüències econòmiques que obliguen a variar radicalment els plantejaments d’aquest mandat lunicipal.

Després d’anys d’inestabilitat, d’alcaldes que no acabaven el mandat i governs amb difícils equilibris, Torredembarra viu la seva segona majoria absoluta des de la recuperació democràtica i ho fa amb la tranquil·litat que dona l’experiència de govern i una oposició que, per diferents raons, no acaba d’apretar: un PSC condicionat per l’obra de govern de la qual en van ser partícips durant quatre anys, uns Ciutadans que els costa ressituar-se després de la decepció dels darrers comicis i un nou regidor de Junts que encara està aterrant després de la caiguda d’Anna Magrinyà. Eduard Rovira, que ja acumula cinc anys  a l’alcaldia i ha superat Lecha i Jiménez en longevitat, se’l veu cada cop més còmode, ben assistit pels edils més veterans.

També es mou com peix a l’aigua Pere Virgili a Roda de Berà, tot i no tenir majoria absoluta. Però la fragmentació de l’oposició li permet governar des d’un govern en minoria de sis de tretze regidors. Igual que en el mandat passat, l’ara alcalde independent no es casa amb ningú i juga amb habilitat a la geometria variable. També continua a l’alcaldia, tot i no ser el més votat el maig passat, Joan Morlà, al Catllar, però aquests primers mesos de mandat han estat més complicats i han acabat amb la recent sortida del seu govern de l’únic regidor de MO1-TE, deixant-lo en minoria amb els seus socis de Junts i Comuns. Seguir tot el mandat amb majoria a l’oposició pot ser complicat i no es descartable un ampliació del govern.

Un pacte que sembla que funcioni a la perfecció va ser el que va propiciar el canvi d’alcaldia més sonat el juny passat, el que a Altafulla van bastir l’EINA, el PSC i l’ARA, portant els republicans Jordi Molinera i Alba Muntadas a la coalcaldia. I el seu antecessor, Fèlix Alonso fora del ple i incorporant-se al govern autonòmic balear després de vuit anys amb la vara d’alcalde. El nou govern altafullenc si que s’està trobant una oposició dura per part d’Alternativa i Junts, que possiblement encara els ha unit més. També sembla que se’n surt bé, malgrat haver perdut la majoria absoluta, l’alcalde més veterà del Baix Gaià, Jaume Casas, a la Riera de Gaià, que va pactar amb l’únic regidor socialista. Si Casas acaba el mandat complirà quaranta anys a l’alcaldia.

Tenir un ex-alcalde com a tercer tinent d’alcalde no sembla fàcil, però a la Pobla de Montornès funciona. La trencadissa del passat mandat, amb l’alcalde Josep Maria Santamaria per una banda i els altres cinc regidors del seu grup, l’AM-PM per l’altra, va acabar amb el republicà Francesc Larios com a cap de llista més votat i alcalde després de pactar amb Centrats,  la nova marca amb què es va presentar Santamaria. L’acord gaudeix de bona salut.

A Creixell, el postconvergent Jordi Llopart compleix el seu tercer mandat a l’alcaldia amb un pacte amb ERC i la FIC, més estable que el del darrer. A la resta de municipis del Baix Gaià tenim majories absolutes. A la Nou de Gaià, Josepa Figueras ha complert el seu primer any de mandat, però amb continuïtat de diversos mandats amb CiU -ara JxCAT- al govern. A Salomó, el també postconvergent Antoni Virgili ja va pel quart mandat i, finalment, a Vespella de Gaià, segueix al capdavant del govern municipal un altre dels veterans, el socialista Daniel Cid.

Hem tingut doncs, força tranquil·litat política al Baix Gaià i no és gaire normal si mirem enrere. El juny de fa quatre anys el Catllar va viure una moció de censura que va deixar el socialista Antonio López, el candidat més votat un any abans i alcalde fins llavors, a l’oposició, i el republicà Joan Diaz a l’alcaldia. Tres mesos abans el pacte entre Alternativa i l’EINA saltava pels aire a Altafulla enmig de retrets entre uns i altres i Fèlix Alonso canviava de socis amb l’entrada al govern de CiU. També el mandat 2007-2008 va començar calent al Baix Gaià, amb una altra moció de censura, aquest cop a Altafulla contra Francesc Farré (Alternativa), amb acusacions de transfuguisme incloses. A Torredembarra el fràgil govern del socialista Manuel Jiménez es desfeia com un terròs de sucre, també amb l’ombra d’una trànsfuga, i aplanava l’arribada a l’alcaldia del convergent Daniel Masagué. Es repetia la història d’inestabilitat de quatre anys abans amb el govern pentapartit del també convergent Miquel Àngel Lecha, amb friccions entre socis de govern que van acabar amb una moció de censura l’octubre de 2004 propiciada pel Grup d’Independents i que va portar el socialista Manuel Jiménez a l’alcaldia. La conclusió que arribem és que, mirant els precedents, hem tingut un inici de mandat força tranquil des del punt de vista politic, no?

Foto: Alguns dels alcaldes d’aquest inici de mandat al Baix Gaià. / TDB

El tiempo - Tutiempo.net

El darrer video

Contingut només per a subscriptors!

Els subscriptors tenen accés immediat a les notícies i continguts.

Si ets subscriptor fes clic per connectar-te.

Subscriu-te

Hemeroteca

Tweets recents

Share This