El FIC-CAT continua rodant

SÒNIA CAMÍ

Woody Allen va dir: “Una pel·lícula d’èxit és aquella que aconsegueix dur a terme una idea original.” I aquesta frase defineix el FIC-CAT, un projecte nascut des de zero i que, amb molt d’esforç, ha assolit l’èxit. No obstant això, la idea ja s’anava gestant al cap del seu creador, Antonio Barrero, docent de professió i apassionat del cinema. El que no s’imaginava era que aquell propòsit esdevindria un festival d’aquesta magnitud, únic a Catalunya entre els més de 120 que s’hi realitzen. I aquesta idiosincràsia, i altres, el fan original. Segons Allen, aquesta seria la clau de l’èxit.

Tot i ser docent, a l’Antonio la passió pel cinema li ve de petit, quan la seva mare li donava un duro per anar al cine i ell es gastava els diners en un còmic i un refresc però sense renunciar a veure la pel·lícula. El cine era un món fascinant que l’enlluernava. Estudiant magisteri descobriria el veritable plaer del cinema gràcies a Luis Buñuel o Ingmar Bergman. Com a docent, constantment ha treballat l’audiovisual amb els alumnes. Per això, la pedagogia ha estat sempre la banda sonora del festival.

El 2006 va presentar a Roda un curtmetratge realitzat per ell, i ho va fer amb tot el glamur propi del cinema. La regidora de Cultura li va comentar que estaria bé disposar de més curts i fer una projecció. La idea el va atraure, i aquesta va ser la guspira per començar a escriure el guió del FIC-CAT.

El 2007, en un festival cinematogràfic va conèixer les consagrades actrius Montserrat Carulla i Rosa Renom. La Carulla va comentar que no hi havia pel·lícules en català, i ell li va explicar la seva idea de fer un festival de curtmetratges en català —en els orígens, el FIC-CAT no contemplava els llargs. Des d’aquell moment la Montserrat formaria part del Festival fins el final.

El 2008 naixia el FIC-CAT, amb Carulla i Renom al Jurat, amb l’apadrinament de Bigas Luna, la presentació de Toni Albà i l’actuació de Gerard Quintana. Havia començat fort i ja seria imparable, i any rere any va anar creixent en tots els sentits.

Quan algú treballa amb passió pel que fa, el resultat és palpable. I així ho ha fet l’Antonio durant els 14 anys que ha dirigit el festival, amb constància, decisió, honestedat, implicació, autoexigència, respecte i compromís per la llengua i la cultura del país. És cert que ha comptat amb un equip de persones —també treballant altruistament— que l’han acompanyat.

Ara, el FIC-CAT continua el rodatge amb la mateixa essència però amb nova direcció, noves seqüències, maquinària segurament més digital i nous plans. No obstant això, l’Antonio continuarà vinculat al festival, el viurà des d’una altra perspectiva, però mai podrà ser un mer espectador perquè ell és el FIC-CAT i el FIC-CAT és ell.

 

Hemeroteca

Tweets recents

Share This