ANNA RIUS
Des de que tinc memòria, l’arribada de l’estiu m’il·lusiona. Els dies llargs, les nits plenes, la platja, els retrobaments, les festes majors o els sopars a la fresca. Jo no sé si ha estat per culpa de l’eclipsi (quin privilegi d’haver-lo pogut veure i viure!), però el del 2026 ha estat un estiu tan estrany que gairebé estaré contenta que s’acabi.
Crec que la culpa és de la calorada inèdita, sostinguda i angoixant que hem viscut. De dia i de nit, sense treva. I així, arrossegant-nos, moltes tirem cap al mar…però enguany, l’aigua també ens ha donat sorpreses i moltes capbussades han acabat amb mossegades. Cada dia, desenes de banyistes sortien queixalats per peixos. I tot i que es veritat que no és nou, ha passat com amb la calorada, que enguany ha deixat de ser puntual per a ser constant i llarga…molt llarga. Diuen que si són sards que per culpa de l’escalfament del mar no troben aliment i el busquen en les imperfeccions cutànies humanes…sigui com sigui, hem de pensar que encara estem de sort, perquè també va aparèixer una caravel·la portuguesa, una perillosa i falsa medusa, típica de regions tropicals que si prolifera, feina rai…
I quan la tempesta de pluja, vent i pedra, semblava que s’emportaria la calor i faria baixar la temperatura de l’aigua, doncs, va i venen els mosquits, les aigües fecals i torna la torridesa, justament, per Festa Major. Tanta que l’Ajuntament ens ha regalat un altra imatge nova: ventiladors gegants al Ball Parlat de Diables i a la Diada Castellera.
I si l’eclipsi, la calorada, els peixos caníbals i la pedregada no fossin prou, per primer cop, des de que tinc memòria, hem viscut un estiu sense La Traviesa…crec que mai havia enyorat tant les rutines ni havia dit: que arribi l’hivern!
