VICJOTA
Diuen que a l’estiu tota cuca viu, però escrivint això entrant a la cinquena onada de calor, ho començo a dubtar. A la Torre no hi ha ombra i aquesta cuca deu anar voltant, a 36 graus, deshidratant-se, d’ombreta d’arbret a ombreta de fanalet, fins arribar a Filadors, on podrà gaudir d’un habitual riuet d’aigua que baixa pels vorals, d’alguna obra on la malbaraten o de la galleda de fregar d’algun negoci de la part alta del carrer. Aquesta cuca ja no ho veurà, però espero que gràcies als pressupostos participatius aprovats aquest any, comencem a revertir la falta d’aixopluc davant d’aquest sol que ens crema cada vegada més.
En aquestes circumstàncies i amb un greuge més, com el sostre d’uralita d’una nau del polígon, els Nois de la Torre s’ajunten cada dimecres i divendres a assajar castells. Tot i assajar a una hora prudent del capvespre i, moltes vegades, portar els assajos a la part de fora de la Nau de l’Octavi, es passa tanta o més calor que la cuca del primer paràgraf. T’han d’agradar molt els castells per fer pinya amb quaranta persones més, cos a cos, pell a pell, compactats… És un altre estiu, més intens, més suorós, més cremat.
Fa només un parell de mesos que m’he tornat a incorporar a la que ha estat sempre la meva colla i he sigut rebut com si no els hagués fallat mai, com si no hagués desaparegut dos anys… I per això, no puc estimar-los més. Vaig obrir una ampolla de cava el dia del 4d8 i espero obrir-ne una altra, a l’octubre, per la temporada feta… I a tot i això, hom està content… més que content, orgullós. Orgullós de la feina feta durant setmanes; orgullós de que la colla sigui colla de 8; orgullós d’haver tret fora del poble la torre de 7; orgullós de ser més de 100 persones a cada assaig; orgullós del clima que es respira quan ens ajuntem; orgullós de poder tornar a la plaça de Tarragona un dissabte; orgullós dels Nois de la Torre.
