GUILLEM BARGALLÓ
L’altre dia, durant el ple que va escollir el Raúl García com a nou alcalde de la Torre, el Vale Pino, batlle sortint, parlava d’un sopar farà més d’una dècada que jo ni recordava. Suposo que em faig gran i aquestes coses ja començaran a passar. Ha plogut molt des d’aleshores i era impensable pronosticar que tant el Vale com el Raúl acabarien sent alcaldes de la Torre. En aquelles èpoques ens agradava parlar (i molt) del nostre poble, de si era possible canviar el rumb després de l’esclat del Cas Torredembarra i, sobretot, de les ganes de veure una altra manera de fer política al Castell.
En aquell moment Torredembarra venia d’una dècada llarga de tensions, mocions de censura, trànsfugues, reunions per enderrocar governs i aliances impensables i difícils de justificar. De tots colors, de quasi tots els partits. Per sort, això ja ha quedat enrere. Hi va contribuir Eduard Rovira, un alcalde que amb el pas dels anys de segur que serà col·locat al lloc que pertoca, i ho han consolidat gent com el Vale i el Raúl. Podrem estar d’acord o no en les seves decisions, però és evident que a casa nostra s’ha instal·lat una altra manera de fer les coses i és importantíssim.
Els darrers anys he parlat en aquest diari de gent com l’isidro, la Pascua, el Nin del Bar Sport, l’Associació de Veïns de Baix a Mar, el Joan Maria Mercadé o el Joaquin Garcia ‘Pinyus’. Bona gent. Torrencs de carrer, normals i a la vegada extraordinaris. Bona gent que fan gran el nom de la Torre. Aquell orgull local quan els germans Rovira guanyen el concurs de calçots de Valls, els Nois de la Torre fan el 4de8 o desenes d’entitats participen en les regates dels Vogadors. Veure que aquesta manera de fer les coses tan nostra, tan torrenca, s’ha instal·lat també a l’Ajuntament és una gran notícia.
És evident que no n’hi ha prou. Que hem d’exigir als nostres representants a l’Ajuntament que solucionin problemes i no en creïn de nous (sembla fàcil, però ja sabem per experiència que no sempre és així). Que s’esforcin per tenir un poble net i endreçat. Que pensin en les futures generacions. Que mantinguin l’essència de la Torre i a la vegada siguin ambiciosos. Que no pensin en el seu benefici personal, sinó en els veïns. En definitiva: que facin del que és normal quelcom extraordinari avui dia.
