CLARA SOLIVELLAS
El pròxim 5 de juliol, cap a un quart de tres de la tarda, Torredembarra veurà passar, literalment, els participants del Tour de França 2026, un esdeveniment que, t’agradi o no el ciclisme, fa certa il·lusió. Una vegada més, la Torre prendrà protagonisme més enllà de les fronteres del Baix Gaià. El món ens mira, oi? A Torredembarra això de les bicicletes sempre ha agradat. Dues bicicletades a l’any, botigues de bicicletes, alguna molt nostrada, i nombrosos grups de bones persones que surten a esmorzar i a fer una bona ruta, o a l’inrevés (broma de cunyada, que les dones també ho podem ser).
Però el que potser alguns no sabeu, és que entre nosaltres, a la Torre, hi viu, des de l’any 1986, un campió de, ni més ni menys, l’Etapa de Muntanya del Tour de França del 1973: en Pedro Torres Cruces. I si no ho sabíeu, és perquè en Pedro (o Pedrito, o avi), és la persona més humil, bona, planera, tranquil·la i generosa que conec. No, no ho dic per dir, és així: en aquells temps d’Ocaña (campió del Tour aquell 1973), Fuente o Galdós, sorgí, entre els egos, un petit noi, prim, alegre i feliç, que feia del ciclisme una festa sense esforç dramatitzat. Un esportista entregat, sense demanar res a canvi, profundament compromès, però sense exigències personals per ser qui era. I fins avui. Així és en Pedro: feliç, alegre, entregat a la seva família, enamorat de la seva companya de vida, protector dels seus i demostració d’amor infinit cap al seu net. D’aquelles persones que et sorprenen per la transparència. I per l’estima inevitable que genera.
Tarragona o Cunit, en el si dels actes previs al Tour, han compartit amb els seus veïns i veïnes les proeses d’en Pedro Torres. El 5 de juliol Torredembarra serà, per uns instants, protagonista d’un dels esdeveniments esportius més importants de l’any. I en Pedro Torres mereix, encara que petit, un homenatge (que almenys li puc donar amb aquest escrit) per ser un dels millors esportistes de la dècada dels setanta, i, sobretot, i deixeu-m’ho dir (malgrat semblar haver caigut en el parany de l’escriptura obvia, previsible i superficialment sentimental), per ser el campió de totes les etapes, que facin pujada o baixada, he compartit amb ell. Pedro Torres Cruces serà sempre Tour de France, ciclisme i esportivitat. Si el veieu, el feliciteu i, de passada, tindreu la sort d’haver-lo conegut.
