GERARD RECASENS
Sense ànim de voler interrompre el necessari període d’hibernació ‘festamajorenc’ en què ens trobem, no vull deixar passar l’oportunitat de posar sobre la taula una qüestió que ha aparegut en els darrers mesos en converses informals entre amics, coneguts i saludats torrencs. Perquè el futbol és la més important de les coses poc importants, però la segona deu ser la Festa Major i està bé parlar-ne encara que sigui de manera extemporània.
Vaig al gra. No entenc –i he constatat que no soc l’únic– aquesta mania que tenim a la Torre d’allargar com un xiclet les Festes Majors. Com si el fet que durin més dies (sobre el paper, perquè després comprovem que és un fals allargament) signifiqués automàticament que tenim una Festa més atractiva. Si fem cas als programes publicats aquest 2025 per l’Ajuntament, Santa Rosalia va durar 17 dies: del 22 d’agost al 7 de setembre. I el Quadre (la Festa petita, no ens n’oblidem!), encara més: 22 dies, del 4 al 26 de juliol.
És especialment flagrant el cas d’aquesta darrera festivitat, que incloïa els quatre caps de setmana de juliol. Dels 22 dies anunciats al cartell de la Festa del Quadre, 10 no tenien ni un sol acte programat i 6 més, només un. Gairebé podríem parlar de publicitat enganyosa. Per Santa Rosalia, el programa recollia un sol dia buit, però comptava amb diversos actes destinats merament a l’engreix del programa: no tenen més sentit dins del programa festiu que fora, però anaven bé per incrementar el nombre d’actes.
La Festa Major (i, per extensió, la del Quadre) és i ha de ser un període necessàriament excepcional, breu i intens. Dies de trencar amb la rutina habitual i de canviar-la, extraordinàriament, per la vida al carrer. Hi deu haver opinions per a tots els gustos, però penso que allargar-les artificialment no és intensificar-les, sinó tot el contrari: descafeïnar-les i desactivar l’estímul que han de suposar.
Si alguna cosa ha de definir la nostra –i qualsevol– festa és la intensitat, la concentració de molta activitat i molt diversa en pocs dies, precisament perquè es reforci la condició que la defineix: la Festa Major han de ser dies extraordinaris –infreqüents, inhabituals–, en el sentit literal de la paraula. I un Quadre de tot el juliol i una Santa Rosalia que comença dos caps de setmana abans del 4 de setembre circulen en sentit contrari a aquesta idea.
