JOAN MARTÍ
Si el Canet Rock abaixés la persiana, la Torre, poble amb platja de gossos, amb el nou espai de la Sínia amb capacitat per 4.000 espectadors, servei funerari inclòs i drons de vigilància que s’enreden als xiprers, ho podria assumir perfectament. La Festa Major d’enguany ha durat més que les festes de la Candelera de la Cala (l’Ametlla de Mar), el poble de Miquel del Roig, un clàssic precisament de Santa Rosalia que ja sap el que és cantar al Canet Rock. El so net i les lletres audibles de Doctor Prats, que va agradar més als més grans que als més joves; Tyets, el grup de capçalera d’Aitana, la que juga a futbol, que va agradar més als més joves que als més grans; la banda Neon, que no són cap banda i que probablement sigui el millor grup de versions dels que es fan i desfan ara al país, triomfant ara també amb un tema propi (Es busca catalanet). I Ginestà, duet hipnòtic de germans curiós i de molta qualitat que potser no calia per la vigília.
Les versions tenen un públic generacional transversal fins a un cert punt. Generalment, actuen mentre els més joves fan botellón pels voltants esperant el o els DJ i els seus temes cantats amb autotune. No cal que el Neon de torn comenci a quarts de dues de la matinada. Ja hem acabat de sopar abans tots plegats i fins i tot ha caigut algun gin-tònic. Gràcies a Déu, no hi va haver cap tribut a ningú, fórmula que s’ha posat de moda generalment entre grups mediocres per anar fent. Els de Mecano i Queen d’altres temporades van ser absolutament prescindibles.
L’estrella de les festes, però, no ha estat altra que l’entranyable Pilarín Bayés, omnipresent en els versos, versots i balls parlats amb imitacions fidedignes incloses. Les parodies crítiques sobre els oblits, omissions o respecte de la factura del seu mural, que es pot veure de franc a la plaça del Castell i que respon al seu estil admirat i recognoscible, l’acusaven d’haver desafinat una mica.
