GERARD CIURÓ
Quarts de vuit del matí, avui em toca esperar un tren a la deteriorada estació de Torredembarra i el sol ja escalfa amb intensitat en aquest calorós mes de maig que fa presagiar un estiu sufocant. Per alleugerir l’espera faig una ullada a les xarxes socials, on l’ambient electoral també es va escalfant amb la mateixa intensitat que el temps meteorològic i comprovo com algun partit ja s’ha reunit amb el conseller de torn per intentar solucionar, entre altres coses, les infraestructures relatives a la nostra estació. Poc novedós, però s’agraeix l’enèssim intent de solucionar unes mancances tan evidents com necessàries.
Segueixo resseguint tuits i em crida l’atenció l’anunci del govern de dotar amb 100 eurets a les famílies que tinguin fills cursant Educació Primària, un altre bon intent que intenta pal·liar les desmesurades pujades de preus amenacen les economies familiars. Potser haver tingut en compte les rendes familiars hauria estat menys popular però més just.
Són les vuit, segueixo esperant, de manera que s’ha fet evident que l’avaria que va patir la xarxa ferroviària a principis de mes, segueix causant estralls en els horaris i haurem de tornar a pujar en un tren absolutament atapeït, que s’atura a totes les estacions i que ens farà arribar tard al nostre destí, mentre lamento haver pres la decisió de no agafar el cotxe en un absurd intent de no contribuir a aquest escalfament global inexorable del qual ens fan sentir culpables.
Ara ja sota un sol de justícia, sento una parella que parla sobre de la sequera i de l’acord entre partits per intentar pal·liar-la. Aleshores no puc evitar fer una ullada per comprovar si les piscines dels apartaments a tocar de la platja deuen estar ja ben preparades per l’estiu mentre em venen al cap els pagesos de Lleida, als quals els han limitat el reg, fet que els impedirà salvar la collita de fruita. Fa només uns mesos els mitjans ens bombardejaven i ens feien enorgullir amb l’èxit d’Alcarràs mentre ara ningú aixeca la veu per defensar-los
