ANNA RIUS
Per endavant vull dir que considero que la plaga més nociva pel planeta som els humans, però per consolidar la nostra hegemonia sovint hem d’esclafar-ne d’altres que treuen el cap. A Torredembarra, la brutícia i la deixadesa han fet proliferar més que mai els coloms i des de fa uns anys, fins i tot els trobem a la platja, on es juguen la vida amb uns espècimens força més grans com són les gavines.
Però terra endins, espais com la plaça de la Font sovint fan angúnia amb els coloms enfilats a les taules i volant ras per damunt de la gent. La veritat és que no entenc com després de tants anys, de tants esforços i de tants diners per controlar la població d’aquestes aus, cada cop en tinguem més.
Però si em costa d’entendre el seu creixement exponencial, més em costa creure que són aquí, perquè algú se li va acudir portar-los! Resulta que a la primera meitat del segle vint algunes de les més glamuroses ciutats europees en tenien i emmirallats en el toc de distinció que suposadament oferien aquests coloms, Barcelona va decidir instal·lar-ne un quants a la plaça Catalunya coincidint amb l’exposició universal de 1929…Ara, cent anys després, tots els esforços se centren en reduir-ne una població que fa dècades que és excessiva. La Torre, aliena a aquesta problemàtica, era territori lliure de coloms, però, tard i malament, algú va pensar que portar-ne algunes parelles també donarien un toc de distinció a la nostra vila. No puc recordar si va ser amb l’estrena de la plaça de les Monges o de la de Catalunya, el que sí que tinc clar és que ara toca pensar com començar a reduir i controlar unes aus que embruten i degraden encara més el nostre poble. De moment, les ciutats no se’n surten…potser estic fent volar coloms…
