Per què no es roda més en català?

ANTONIO BARRERO – Membre del Comitè del FIC-CAT. Àrea d’Educació

La invisibilitat del cinema en català cada cop és més evident. L’audiovisual en català (doblat, subtitulat o en versió original) ja no és una opció susceptible de tria: els exhibidors i les sales de cinema no el programen, les plataformes digitals no el tenen al catàleg, els videojocs l’ignoren, i les xarxes socials que promouen continguts i clips per a un públic jove tampoc el contemplen.

Però, independentment dels tants per cents a les plataformes, de la pèrdua d’espectadors a les sales i del canvi de paradigma pel que fa al consum, per què no es roda més en català?

Apunto algunes possibles causes:

  • Les productores catalanes no volen assumir riscos i, tot i que les històries succeeixen i es roden aquí, amb equips tècnics i artístics catalans, amb localitzacions que evidencien el territori, amb històries que ens donarien a conèixer al món… la llengua emprada no és la catalana. Falta d’incentius econòmics? Por a la distribució, als mercats i a les vendes? Falta de rendiment? Baixa autoestima a la que al·ludia anteriorment?
  • La falta de dotació econòmica per part de l’Estat espanyol per finançar produccions de sèries i pel·lícules en català és una evidència. En el context de les actuals negociacions s’ha pactat aportar 10,5 milions d’euros a aquest efecte (a repartir entre les 3 llengües cooficials de l’Estat!).
  • La interrupció per part del Tribunal Constitucional de l’anomenat impost de les teleoperadores, una taxa aprovada per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, no va permetre el desplegament del Pla Estratègic de foment de l’Audiovisual 2017-2020 de la Generalitat. Aquesta era una bona mesura pal·liativa per a la producció de l’audiovisual català.
  • L’Institut Català de les Empreses Culturals no prioritza la producció d’originals en llengua catalana, i les línies de subvenció atorgades no estan a l’alçada i, per tant, és necessària la coproducció de productores i televisions alienes amb cap interès per la llengua.
  • TV3 no és la televisió de suport de la producció catalana: ha de participar, produir i coproduir els originals rodats en català, i acompanyar-los en la seva fase de comercialització i estrena a les sales de cinema i en la programació informativa de la cadena.
  • És fonamental que l’Acadèmia del Cinema Català tingui com a objectiu visibilitzar les produccions rodades en llengua catalana -sense menystenir cap llengua-.  Per a la propera edició dels Premis Gaudí només hi ha 5 produccions de ficció en català i 17 en V.O. no catalana. És possible que les excel·lents Libertad o Mediterráneo siguin les grans triomfadores dels Premis Gaudí, i és possible que aquestes mateixes produccions siguin les guanyadores dels Premis Goya.
  • Les plataformes digitals són l’eina de consum audiovisual del futur. I també les generadores de contingut de series, ficcions i documentals. Difícilment NETFLIX, HBO, Amazon Primevideo o Disney Plus tindran interès a donar cabuda a la producció en la nostra llengua. Una excepció digna de menció és la plataforma FILMIN que, actualment, supera la quota del 18% pel que fa a la presència del català en el seu catàleg.
  • Els projectes de final de grau de les universitats públiques i privades i de les escoles de cinema de Catalunya es roden, en la seva majoria, en llengua no catalana.
  • Dels 120 i escaig festivals i mostres de cinema que hi ha a Catalunya, segons l’ICEC, només un festival publicita, projecta i premia les produccions audiovisuals actuals rodades en llengua catalana. Es tracta del FIC-CAT, el Festival Internacional de Cinema en Català de Roda de Berà, nascut l’any 2008 i amb 13 edicions celebrades.

El darrer vídeo

VÍDEO l Entrevistem Goretti Gatell, coordinadora d’Infermeria de l’Àrea Bàsica de Salut de Torredembarra

Hemeroteca

Tweets recents

Share This