JERUSALEN TORRA GARCIA
Amb l’aprovació del – Reial Decret 675/2023, de 18 de juliol , pel qual es modifica la intensitat de les prestacions del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència, el Govern va anunciar una millora substancial en la cobertura i la qualitat dels serveis. La reforma va incrementar les hores assignades a les prestacions d’ajuda a domicili i va redefinir les intensitats amb la finalitat de reforçar l’atenció a les persones dependents.
Tanmateix, l’aplicació efectiva d’aquest decret ha generat conseqüències no desitjades que és necessari assenyalar amb claredat. En nombroses situacions, les persones es veuen forçades a escollir intensitats de servei molt superiors a les que realment necessitem o poden assumir.
Aquest increment obligatori d’hores comporta un augment directe del copagament, fent que moltes famílies no puguin sostenir econòmicament la prestació.
Aquesta situació deriva en un fenomen preocupant: moltes persones usuàries es veuen empeses a renunciar al servei professional i optar per la figura del cuidador o cuidadora no professional. Aquesta conseqüència és especialment greu des d’una perspectiva de gènere. Tal com mostren les dades i la realitat quotidiana dels serveis socials, la cura recau majoritàriament en les dones, que tornen assumir responsabilitats de cura que havien estat progressivament social i no com a tasca privada femenina.
Així, una reforma que havia de reforçar l’autonomia personal està generant, de facto, un retrocés en els drets socials i laborals de les dones, que veuen condicionades les seves trajectòries professionals, la seva independència econòmica i el seu temps personal. Lluny d’impulsar la professionalització del sector de les cures i la creació d’ocupació digna,a més de promoure l’economia sumergida, el model actual està retrocedint a models antics els rols de gènere i retornant la càrrega dels serveis públics a les llars.
Per tot això, considerem imprescindible i urgent: Revisar el sistema d’intensitats del Reial Decret 675/2023, assegurant que no s’imposen hores superiors a les necessàries; Modificar el model de copagament, garantint que ningú renunciï al servei professional per motius econòmics; Protegir els drets de les dones, evitant que una manca de finançament real dels serveis públics les obligui a assumir novament tasques de cura o no remunerades i Reforçar la professionalització dels serveis d’atenció, generant ocupació digna i qualitat en la prestació.
La defensa de la igualtat, la dignitat i l’autonomia de les persones dependents i les seves famílies , exigeix un compromís ferm de revisió de la normativa i de garantia d’un sistema de dependència accessible, sostenible i veritablement just.
J
