QUIM NOLLA – Historiador i arxiver
Bé, ja hi som al procés participatiu que l’Ajuntament ha endegat per a poder decidir entre tots què hi volem posar. Fa dies que en parlem. He escoltat les dues versions: que si el millor és l’escultura… que si el millor és “la piràmide”… i, fins i tots alguns que no hi posarien res.
La meva humil opinió és que s’ha de posar l’estructura metàl·lica original amb una explicació vora el mar, tot instal·lant un panell informatiu que doni a conèixer l’ús per al qual es va idear (ajudar a varar les barques). D’una banda, com a homenatge al passat pescador del barri, i de l’altra, perquè ja hem perdut massa elements identificadors del seu passat. Aquesta podria ser una bona oportunitat per, amb una visió àmplia de present i de futur, començar a recuperar els elements patrimonials que conformaven Baix a Mar. Per a mi no es tracta tant de si es posa un o altre element (visualment tinc clar que és molt més potent l’Alfa i Omega) sinó de plantejar-se que el Bloc va ser un intent, potser no massa reeixit si, prou important pels pescadors per millorar la seva qualitat de vida. Posar l’estructura metàl·lica hauria de ser l’inici d’un pla patrimonial per tal de recuperar el patrimoni mariner (públic i privat) i donar a conèixer com era l’espai i la seva gent.
Fa uns mesos vaig anar a fer un tomb per Calafell i, sento dir-ho, vaig tenir enveja sana de com treballen per recuperar les arrels marineres i pescadores, en fi, com vivia i sentia el barri pescador. La instal·lació del Centre d’Interpretació del Calafell pescador a l’edifici de la Confraria de Calafell, és tot un encert: “Avui l’objectiu principal de la Confraria és mantenir viu el llegat històric de Calafell pescador per entendre millor el present de la vila”. Per a mi aquesta és la qüestió, recuperar el patrimoni històric per donar a conèixer el passat tot aprofitant-lo per fer-ne una qüestió d’identitat i, al mateix temps, potenciar-lo com a element turístic. Cosa que pot ser més que complementària.
Com tot teixit urbà que envelleix el barri s’ha transformat i s’ha adaptat als nous usos, més enfocats al sector turístic i de serveis, és llei de vida evolucionar, però no podem continuar perdent elements del passat.
Ara bé, l’escultura de l’Alfa i Omega, ho reconec, és una obra artística molt potent que no podem desaprofitar. Deixant de banda el motiu de la seva adquisició per l’Ajuntament, ha passat a formar part de l’imaginari torrenc, perfectament es pot col·locar en una altre lloc de la vila i continuar essent un element més potenciador del turisme (amb el corresponent cartell que expliqui que és, l’autor, la simbologia, etc.). No oblidem que no va ser una obra pensada per anar al Bloc com algú diu, ni molt menys. I, si reblem el clau, els costos de posar l’Alfa i Omega i el seu manteniment, encara em decanten més per l’estructura metàl·lica. Proposo que la diferència de costos entre una obra i l’altra, es dediqui a conservar, preservar i difondre el nostre patrimoni històric.
