Mercaderies per l’interior

PAU RUIZ

En les darreres setmanes, ha estat tendència tant en l’actualitat política com en el si de la societat, el pas dels trens de mercaderies per la línia de la costa. Han realitzat accions informatives a peu de carrer, han aconseguit que els Ajuntaments, entre els quals els d’Altafulla i Torredembarra, hagin signat el seu manifest, i la seva darrera mostra de força va tenir lloc el passat 19 de novembre, on van aconseguir reunir diferents sectors (Port, Química, Turisme, Patrimoni) en un acte obert a la ciutadania. Són la plataforma  Mercaderies per l’Interior, i el seu principal propòsit és alliberar d’aquest tipus de combois del corredor ferroviari entre Tarragona i El Vendrell.

El ferrocarril, el millor aliat per un futur més sostenible

Vagi per endavant, i així també ho va afirmar la Plataforma, que el transport de mercaderies per ferrocarril és i ha de ser una prioritat per molts motius. El primer, per una raó de sostenibilitat. Només cal circular per un tram de l’AP-7 per veure la sobrecàrrega de camions, amb la conseqüent saturació de la via, especialment a la corona de Barcelona (servidor ho pateix cada dia). En segon lloc, per una qüestió de seguretat, doncs el tren és el mitjà de transport més segur, i per últim, per termes d’eficàcia i rapidesa. Cal defugir doncs, d’alguns discursos apocalíptics que s’han sentit, demonitzant el tren però fent la vista grossa amb l’alt % del transport per carretera. Els números ho diuen tot: Tal i com va explicar Josep Maria Cruset, President del Port de Tarragona: el 29% de les mercaderies surten per via terrestre, el 28% per camió, i l’1% restant, en tren. En altres paraules: 0,5 de cada 10 mercaderies que surten del Port per via terrestre, ho fan dalt d’un tren. A nivell estatal, les dades son més pobres encara, doncs un 4% de les mercaderies es transporten per ferrocarril.

Augment del trànsit, quines conseqüències pot suposar?

Que augmentin el nombre de combois de mercaderies és una bona notícia. És preferible un tren de 500 metres de llarg que transporti 40 contenidors, que no pas 40 camions circulant per l’AP-7. Ara bé, el tram comprès entre Tarragona-Torredembarra-Sant Vicenç de Calders, té unes particularitats que suposen una de les principals queixes, compartides per la Plataforma, Ajuntaments i sector turístic, però també per maquinistes i tècnics. La línia de la costa actualment té un trànsit elevat de trens de passatgers (1 tren regional cada 20 minuts de mitjana/sentit, a banda d’algun tren Talgo de llarg recorregut que encara hi circula). Augmentar el trànsit doncs, acabarà portant més a curt termini el col·lapse de la línia, afectant tant a passatgers com a les pròpies mercaderies. També cal reconèixer que un tren de mercaderies és i serà sempre més sorollós que un de passatgers, i que els primers tendeixen a circular de forma més elevada per les nits, amb les molèsties que això comporta.

Quines solucions poden haver-hi?

Des de la Plataforma afirmen que ells “no son tècnics”, i que en tot cas, és ADIF i el Ministerio de Fomento els que han d’estudiar totes les opcions. Algunes veus reclamen una “via segregada” de nova construcció, altres aposten per la reobertura de la línia Reus – Roda. El cert és que, si esgrimim com a principal argument per desviar els combois de la línia de la costa per protegir de l’impacte acústic zones com el Bosc de la Marquesa o la Desembocadura del Gaià, i a canvi, hem de construir de zero una nova infraestructura, pot arribar a ser força contradictori. No hem d’oblidar que només al Baix Gaià hi passen fins a 4 línies ferroviàries, ja que a banda del traçat costaner hi ha la línia de Valls a Sant Vicenç, la del tren d’Alta Velocitat i la línia Reus Roda, en desús -que no donada de baixa- des de 1992. És precisament aquest traçat, qui pot tenir la clau de tot plegat.

La línia Reus – Roda, un ventall d’oportunitats

Aquest traçat, del qual ja en vam parlar en anteriors publicacions del Torredembarra Actualitat, encara està en funcionament entre la capital del Baix Camp i la terminal de mercaderies de Constantí. També alguns -pocs- trens químics fan cap a la refineria del Morell.

La Reus Roda ajudaria a descongestionar la línia de la costa, ja que els trens procedents de Saragossa/ centre-nord de la península, podrien seguir per aquesta ruta. Els combois que venen de València/Corredor del Mediterrani, podrien fins i tot evitar el pas per La Pobla de Mafumet / El Morell arribant fins a l’estació del Camp de Tarragona on recordem, l’antic traçat  encara visible, passa a poc més de 100 metres.

Aquesta opció compta amb les reticències dels municipis afectats, ja que serien aquests els que haurien de “suportar” el pas dels combois. Una de les propostes que hi ha sobre la taula és aprofitar el traçat ja existent del tren d’Alta Velocitat en horari nocturn, ja que ja no hi circulen trens de passatgers en aquesta franja. La reobertura ofereix una altra gran oportunitat, i és la possibilitat d’enllaçar per tren Reus, però també El Catllar, La Riera, La Pobla de Montornès, Roda i Sant Vicenç amb l’estació de Camp de Tarragona, on 15 anys després de la seva inauguració únicament s’hi pot arribar per carretera secundària.

El darrer tren per al territori

El debat generat i la unitat demostrada entre els diferents agents del territori, fa que tinguem a les mans la nostra darrera oportunitat per a que una àrea metropolitana com la de Tarragona, tingui la xarxa ferroviària (tant de mercaderies com de passatgers) que es mereix. Esperem que, a diferència de fa tres dècades, estiguem a l’alçada de les circumstàncies, i que mobilitzacions com les de la plataforma Per l’Interior, no quedin en va, i per fi puguem actualitzar a les necessitats reals del territori la xarxa ferroviària.

Share This