QUIM NOLLA – Historiador i arxiver
Darrerament han sortit algunes notícies relacionades amb la conservació del patrimoni a la nostra vila que, com a mínim, ens han de fer reflexionar.
Què és el patrimoni cultural? és el conjunt de tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura i dels béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques. Atenent aquesta definició, molt àmplia per cert, Torredembarra té un patrimoni riquíssim i molt divers. Patrimoni material (exemple: la vil.la del Moro, el Castell, el Pes, les construccions de pedra seca, els documents de l’arxiu, etc.) i patrimoni immaterial (exemple: els castells, les dites marineres, les tradicions, etc.) No voldria fer-ne un llistat exhaustiu, fora molt llarg. Més aviat voldria compartir unes consideracions al voltant de la seva gestió.
Qui l’ha de protegir? i qui l’ha de preservar? Tothom té clar que els poders públics tenen l’obligació de protegir el patrimoni cultural, conservar-lo, acréixer-lo, investigar-lo i difondre’n el coneixement. Però quina administració? Coincidiríem que l’Ajuntament n’és el principal responsable. Però les altres administracions també. De fet, la “Cultura” és d’aquelles competències anomenades concurrents, tant l’estat com la Generalitat poden legislar al voltant de la matèria i destinar-hi subvencions. Així mateix, la Diputació i el Consell Comarcal també destinen ajudes relacionades a l’àmbit cultural. Tol plegat senzill i complicat alhora. No oblidem el patrocini privat, via mecenatge, amb ajudes directes sovint per a actuacions concretes. Molt d’aquest patrimoni pertany a l’administració cert, però no oblidem que molt també està en mans privades. Per tant, qui n’és el responsable? Potser tots plegats?
Hi destinem prou diners? Amb el que ens costa la cultura podríem fer moltes altres coses. Aquesta afirmació l’he escoltat més d’una vegada tant pels polítics de torn com per alts càrrecs funcionarials. Fem un càlcul ràpid. Pel que fa a l’Ajuntament de Torredembarra en els darrers pressupostos la partida de cultura/festes/patrimoni ha variat entre el 2,5 i el 3%. Pel que fa a la Generalitat el pressupost destinat a cultura és solament del 1,2% (darrerament hem vist com el món cultural agrupat al voltant de la plataforma Actua Cultura demana el 2%). Creieu que s’hi dediquen prou diners? Jo personalment no. Però segur que no tothom hi estarà d’acord.
L’hem de conservar tot? Tot i que molts de nosaltres respondríem que si hem de ser conscient que això és impossible. De fet cal fer-ne una selecció i el que no es pugui conservar, deixar-lo documentat per a estudis posterior. Un exemple el tenim al camp de l’arqueologia on sovint es documenten els jaciments i es tornen a tapar. O els arxivers, que previ anàlisi han fixat un sistema per eliminar documentació no essencial. No tot és pot ni cal conservar.
Per a què ens serveix? Quin ús li podem donar? D’entrada respondria que el patrimoni forma part de la memòria col·lectiva de la població i tenim el deure de conservar-lo. És el nostre passat si, però si el sabem gestionar correctament, també el nostre futur com a eina de dinamització social, cultural, educativa i turística.
És un tema prou important per establir línies d’actuació clares entre tots, més enllà de les actuacions puntuals que el govern de torn faci. Crec que una eina adequada fora la creació i manteniment d’un Pla Director del Patrimoni Cultural, amb una planificació integral envers la conservació, documentació i difusió del patrimoni cultural. Un pla amb un compromís i una implicació activa, tant des de les administracions com de la societat civil. Ens calen polítiques clares a mig i llarg termini que el posin en valor, el preservin i el promocionin. Potser així ens el sentirem una mica més nostre i valorarem la seva conservació com un deure i, el més important, una oportunitat pel futur.
Foto: Aquest estiu es va fer una petita actuació a la Vil·la Romana del Moro. / TDB
