La soledat dels miralls (27): Gota a gota

J.A. NIEVES

La meva habitació no fa més de 12 m2. En un moment s’ha omplert de gent: els dos policies, el Luisma, la Mia i jo. Per un moment m’ha semblat una situació còmica, com aquella seqüència immortal d’Una nit a l’òpera, dels germans Marx, on no deixava d’entrar gent a una cabina petita. De seguida, però, vaig comprovar que els dos inspectors anaven per feina i fugien de la comicitat.

-Ens ve de meravella que estigueu els tres junts –va dir l’inspector Homs, un tipus seriós, alt, amb barba molt cuidada, ulls negres grans i profunds i cabell arrissat. Tu ets en Benèvol Blanc, oi? Ens han informat que estàs immers en una vaga de fam des de fa dies..

-Bene, si-us-pau –vaig interrompre-, i sí, ja fa dies que estic confinat voluntàriament a la meva habitació.

-Per tant, no vas tenir contacte extern amb el vostre amic. Però vas parlar amb ell el dia abans, d’alguna manera? Et va venir a veure? Un dels vostres amics ens ha dit que eres molt important per a ell.

-Sí, em va venir a veure per la tarda i vam estar un parell d’hores parlant. No vaig notar res d’especial –vaig mentir. No els volia donar massa informació de com el vaig veure realment.

-I vosaltres? –encetà la inspectora Miralles. Vau estar amb ell?

-Sí –digué la Mia-, vam estar junts fins les dues de la matinada. El vam acompanyar fins a prop de casa seva, i ens vam separar als terrenys de la Pirelli.

-I, donades les hores, no el vau acompanyar fins a casa seva? –preguntà el policia.

-No, en Toño no volia, tenia com una mena de por al company de la seva mare –digué la Mia.

L’Inspector Homs ens anava escrutant d’un a l’altre sense parar. Era com si volgués obtenir alguna mena d’informació dels gestos, dels silencis, de les mirades. També mirava la seva companya. La inspectora Miralles era baixeta, al voltant dels 163 centímetres, amb un cos diví, de pits generosos, cabell arrissat, pell morena i llavis carnosos. Feia un gest subtil amb les espatlles, com una mena de tic, amb la qual cosa vaig deduir que era una dona inquieta, passional i contradictòria. Segur que es prenia la seva feina amb molta responsabilitat i amb un alt nivell de crítica constant. Era a punt de dir alguna cosa quan l’inspector Homs encetà, mirant-me fixament:

-.., tens alguna explicació per la semblança de la serp apareguda a la boca del teu amic i els dibuixos que pengen de les parets de la teva habitació? Aquest, per exemple –va fixar la mirada en un dibuix amb diverses serps enrotllades i digué- Puc? -Va fer el gest d’agafar-lo.

-És tot seu –vaig dir. El policia desenganxà la xinxeta de la paret i va agafar el dibuix amb molta calma.

-Diria que és gairebé la mateixa figura. Bé, només que a la boca del teu amic només hi havia dues, de serps.

Es dirigia a mi com si els meus amics no hi fossin, a l’habitació. De sobte em van venir unes dades al cap. En aquests moments, Torredembarra té una població de 15.272 habitants, dels quals gairebé el 19,50% es troben a l’atur. Més de 1.300 oficialment no tenen feina. I vaig pensar quanta gent estaria a l’atur als llocs de residència de l’inspector Homs i la inspectora Miralles. I també vaig pensar quina mena de relació tenien aquest parell.

-Se t’acut d’alguna persona que hi pugui estar relacionada amb els teus dibuixos i la figura?

-No en tinc ni idea –vaig dir secament. Inspector, no em trobo gaire bé. Com pot veure no sóc la millor expressió de mi mateix ni el millor testimoni.

Em va mirar fixament. Durant breus segons no va reaccionar, com si el mecanisme interior hagués esgotat la corda i l’organisme que l’acull deixés de funcionar. La meva habitació està banyada per una llum acollidora. A les sis de la tarda, el sol ja ha recorregut el zenit de casa nostra, casa nostra, mare, i comença a declinar a l’altra banda, per l’entrada, on molts dies la mare i jo berenàvem tardes senceres deixant-nos acaronar per aquest sol meravellós i intens que, amb el temps, va ressecar el panell de la porta i la nostra vida. ELL ho va canviar tot. La porta, la porta sencera, tan resseca ja, tan deserta, i la nostra vida. També sencera. Resseca i deserta. Un frau.

Aleshores va intervenir la inspectora Miralles i els seus tics.

-D’acord, per avui ho deixem aquí –tinc la sospita que, en el fons, la inspectora és la protagonista de les investigacions i és qui marca el full de ruta. A vosaltres dos –es dirigí a la Mia i el Luisma– us citarem en breu a la comissaria.

Abans de marxar, l’inspector Homs va enganxar el dibuix exactament al lloc on era i em va fer una última mirada. “Nanu, tu saps més del que expliques…”

Els següents segons van ser de silenci absolut, mentre el meu sèrum anava caient gota a gota, demolidor…

Hemeroteca

Tweets recents

Share This