JORDI SALVAT
L’any 1996 començava amb una polèmica: l’anunci de la construcció d’una tanca de 2,5 metres d’alçada per protegir el corredor del Mediterrani del tram entre Barcelona i Tarragona, per on havien de passar trens que podien arribar als 220 km/h. Si la via del ferrocarril ja havia estat sempre un element de separació de Baix a Mar de la resta de Torredembarra, eren molts els qui consideraven que aquesta tanca encara tindria un impacte més gran. Ho havia anunciat el tècnic del Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA) Javier Orrico en una reunió amb representants polítics de Tor i els municipis de l’entorn. El Torredembarra al moment avançava: “El projecte contempla solucions diferents per a cada població, que en el cas de Torredembarra, Creixell i Altafulla, serà possiblement una barrera mixta, amb un fonament de ciment i en la part alta una reixa, tot i que encara està per confirmar.”
Segons el Ministeri, el projecte no afectaria la fragmentació dels municipis afectats i el tren no produiria sorolls ni vibracions superiors a les permeses. Però les formacions polítiques de l’oposició i diferents entitats ecologistes no estaven gaires convençudes amb aquesta informació rebuda i es van organitzar una reunió de gener, d’on va sortir una coordinadora d’accions per promoure un sistema per obtenir el màxim d’informació sobre el tema i informar la població sobre les evolucions del tema. El regidor d’ERC i diputat al Parlament Josep Bargalló afirmava que la construcció d’aquest mur per part de Renfe suposaria “la desvertebració del poble.”
Per la seva banda, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acceptava la denúncia dels grups polítics i els ecologistes sobre les obres del corredor del Mediterrani i la possible agressió als aiguamolls dels Muntanyans, espai inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Segons la denúncia, els treballs amb maquinària pesada fora de la via del tren havien malmès greument la vegetació autòctona de marjal dels aiguamolls i la concentració excessiva de pedres des de la línia de ferrocarril cap a la zona humida.
Per altra banda, Torredembarra al Moment entrevistava el regidor de Sanitat i Benestar Social, Josep Mercadé, que anunciava que la previsió era que al mes de març estaria enllestida “l’estructura física” del nou Centre d’Assistència Primària (CAP) de Torredembarra, però que calia pressionar el Servei Català de la Salut perquè el nou equipament entrés en funcionament el més aviat possible. Segons Mercadé, els serveis sanitaris del municipi havien quedat desfasats i per això s’havia construït el CAP, però que des de l’Ajuntament de Torredembarra volien aconseguir nous serveis especialitzats com ginecologia, rehabilitació o fisioteràpia.
Foto: TORREDEMBARRA AL MOMENT
